Fairfly

informació obra



Direcció:
Israel Sola
Vestuari:
Albert Pascual
Escenografia:
Albert Pascual
Intèrprets:
Xavi Frances, Aitor Galisteo-Rocher, Vanessa Segura, Queralt Casasayas
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

Quatre amics intenten organitzar-se després que l’empresa on treballen els comuniqui l’obertura d’un ERE. La primera idea és lluitar per defensar els seus llocs de feina, és clar. Però de quina manera? I de què servirà? Realment val la pena lluitar per aquesta feina que tenen? No seria millor que ho deixéssim estar i intentessin convertir en realitat aquella brillant idea que van tenir uns anys enrere?

En un intent desesperat de maquillar les xifres de l’atur i acabar definitivament amb la consciència de classe, Govern i Mercat s’han unit per intentar demostrar que si la nostra vida professional és precària, infeliç i insatisfactòria és només per culpa de la nostra falta de “cultura emprenedora”. Per això, mentre es liberalitzen els acomiadaments i es retallen els drets laborals, proliferen les campanyes d’ajut a les start-ups i els eslògans motivacionals com: “Surt a complir el teu somni” o “Sigues el teu propi cap”. Tot i que – després de quasi deu anys de crisi – tots som conscient d’aquesta mena de trampes, no podem evitar pensar: “i si el nostre somni es complís? I si la nostra fos realment la idea que pot canviar el món?”.



Finalista a text (Joan Yago) al Premi de la Crítica 2017

Premi de la Crítica 2017 a espectacle de petit format


Crítica: Fairfly

06/03/2017

Devastadora ucronia emprenedora

per Jordi Bordes

La Calórica insisteix en la seva pugna contra la degradació laboral. Ho va fer a Sobre el fenomen de les feines de merda (Tantarantana, 2015) però, ara incidint brutalment contra l'emprenedoria. Farts de ser ells mateixos uns autònoms emprenedors que només sobreviuen vivint a la fulla de la navalla, construeixen una sobretaula d'uns empleats preocupats. I els permet imaginar el futur optimista del coaching, el procurar-se-feina-per-a-un-mateix i voler aplicar la solidaritat que no s'ha gaudit com a treballador. 

És una peça conversa en què, amb una gran agilitat textual i interpretativa, es veu els perills de l'emprenedoria. Hi ha els èxits però també es palpen els fracassos, les contradiccions. De fe,tels mateixos personatges, van evolucionant el seu discurs, sent cada cop menys conseqüents en el que havien dit mesos enrere. El privilegi de la convenció teatreal permet captar-ho fàcilment. Tot passa amb una comicitat elevada i amb punts de tensió insospitats. És impossible no sentir-se identificat com a una persona que ha estat amorosit amb un cant de la sirena, amb trampa. La Calòrica permet fer el bonic viatge de "I si ens atrevíssim..." deixant de banda la resistència laboral., conscients que la conflictivitat dins d'una empresa és anacrònic, està caducat. No hi ha massa alternativa per als víctimes dels Expedients de Regulació laboral. La Calórica saben servir-lo amb una dosi entusiasta que contagia. Probablement, aquest text també podria respirar molt bé com a tvmovie, pero el privilegi de veure com creix i es degrada un somni, en directe, a pocs metres (la disposició escènica és atrevida, també) és immillorable.

L'enllaç a Youtube no està disponible.