Escrit en l'aire

informació obra



Autor:
Moisès Maicas
Coreografia:
Cesc Gelabert
Text:
Valère Novarina, La Calòrica
Traducció:
Sabine Dufrenoy, Anna Soler Horta
Direcció:
Moisès Maicas
Intèrprets:
Cesc Gelabert
Composició musical:
Borja Ramos
Direcció Musical:
Borja Ramos
Escenografia:
Toni Giró
Vestuari:
Lydia Azzopardi
Il·luminació:
Conxita Pons
Producció:
Grec 2016 Festival de Barcelona, Gelabert Azzopardi Companyia de Dansa
Companyia:
La Calòrica
Estrena:
Grec 2016
Sinopsi:

La trobada del coreògraf i ballarí català Cesc Gelabert amb l’escriptor, pintor i director d’escena francès Valère Novarina crea un espai d’acció i de pensament transcendent per a una mirada que vol viure Europa des de la plenitud artística. La unió del món místic de Gelabert, que dansa sempre ple de paraules velades que només arriben al públic de manera abstracta per mitjà del silenci del moviment, i l’univers filosòfic de Novarina, que emana un torrent inesgotable de llenguatge inèdit, permetrà al públic escoltar per primera vegada les paraules que secretament habiten en el cos del ballarí quan dansa.

Escrit en l'aire proposa un ritual, el procés alquímic en què el ballarí dansa la paraula i l’escriptor escriu el moviment.

Premi de la Crítica 2016 categoria de solo

Premi de la Crítica 2016 categoria música (Borja Ramos)

Finalista a la categoria de coreografia dels Premis de la Crítica 2016

Crítica: Escrit en l'aire

08/11/2017

Genial lectura del buit, en clau vertical

per Jordi Bordes

El coreògraf Cesc Gelabert no té reptes impossibles. S’ha atrevit a ballar amb el kabuki (Ki, 2010). També de convertir la sardana, tant vertical, en una peça interpretada arrossegant-se (Una muntanya al teu voltant, 2011). Sap canviar la perspectiva, trencant el codi. Ara, a sobre, s’ha dotat d’una nova màscara, la teatral amb què els reflexos es multipliquen encara més. El buit que signa Cesc Gelabert és vertical, estirat, amb una esquena que no es vincla i una expressió que trenca l'aparent hieratisme. Hem descobert un nou perfil d'aquesta bèstia escènica.

Gelabert té una capacitat increïble de passar-ho tot pel tamís de la coreografia. Ara s’atreveix amb la prosa enigmàtica, un bon punt absurda, de Valère Novarina. El resultat torna a ser una sorpresa ben fresca. L’obra es va estrenar el Grec del 2016 (va endur-se una pila de reconeixements del jurat de dansa dels Premis de la Crítica) i ara fa una breu i merescuda estada al Lliure de Gràcia. Gelabert, mestre en marcar línies infinites amb els seus braços, balla el buit. I integra la paraula dita a la ballada i el mot juganer constant.

La fredor de la dansa contemporània queda molt lluny d’aquest feix de llum amb el que arrenca i acaba Escrit en l’aire. L’expressivitat de Cesc Gelabert evoca l’Albert Vidal (Història de Joan, nascut d'un os o El príncep), entre mim i transcendental. On excel·leix és amb el flirteig amb el buit. Perquè juga amb elements geomètrics per trencar-los la cintura (amb un dribling del millor davanter, només cal recordar Foot-ball). El text seleccionat de Novarina evoca a l’espai i més tard a l’individu. És a partir del tercer quadre que hi entra el verb, l’acció. 

Gelabert va recordar en l’estrena a Gràcia, emocionat, la complicitat amb el director Moisès Maicas amb qui va cuinar la peça i que va morir fa pocs mesos. Recuperar-la sense ell ha estat percebre un altre buit molt més profund que el físic.