Es fa fosc

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Laia Alsina i Riera, Oriol Casals, Gemma Deusedas
Vestuari:
Iztok Hrga
Escenografia:
Martí Torras , Jordi Centelles
Dramatúrgia:
Marc Angelet (assessorament)
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar en la soledat i l'estranyesa, moltes companyies han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  

Pots accedir a les gravacions clicant aquí fins el 19 d'abril.

L’Anna i en Pol són convidats a la barbacoa de la Xantal, la “rareta” del poble. Enmig de la festa, els tres es veuen obligats a amagar-se al soterrani de la casa, fugint d’un atac que s’ha produït al jardí. 

Els esdeveniments es precipiten i el pànic s’apodera de la població. A baix, al soterrani, els secrets i desconfiances entre els tres fan que el més perillós no sigui el que queda a fora.

Crítica: Es fa fosc

07/06/2016

Una comèdia terrorífica

per Carme Tierz

Jordi Centelles (aquí, dramaturg i director) aconsegueix bastir en un espai mínim (el petit escenari central de la Sala Flyhard) una obra de suspens que barreja sense cap ànim desmitificador misteri, terror i humor. La història és, a primera vista, senzilla: tres personatges es tanquen al soterrani d’una casa –que imaginem aïllada de l’entorn, física i socialment– per no infectar-se amb un virus que transforma la gent en zombies, i que s’ha escampat ràpidament entre els seus amics i parents. El refugi, però, no els protegirà d’unes relacions personals tenses, en ocasions turbulentes, que l’autor porta a uns extrems que oscil·len entre el còmic i el grotesc.

El conjunt, ben articulat, es beneficia de la bona feina dels seus intèrprets, Gemma Deusedas (Anna/Alba), Oriol Casals (Pol) i, molt especialment, Laia Alsina i Riera (Xantal, una Carrie entranyable), i tot i que una de les trames no acaba de funcionar (el triangle amorós entre Pol i les bessones Anna i Alba, un embolic farcit d’equívocs que podria haver estat explosiu), Es fa fosc supera els límits del simple divertiment. N’hi ha prou amb fer un cop d’ull als temes que toca: la desconfiança, el rebuig al que és diferent, la traïció (el moment en què una de les bessones fa fora del soterrani el seu xicot perquè pensa que està infectat), la venjança, l’integrisme religiós, la subjugació (representada en la tortura psicològica i el domini físic que pateix Xantal en mans del seu pare, un sòsia del Harry Powell de La nit del caçador)... Qüestions gens fútils que Centelles posa a la vista per a qui vol veure-les i que, en definitiva, arrodoneixen una (bona) comèdia terrorífica que ret homenatge a un gènere últimament poc conreat al nostre teatre.


Trivial