Els ocells

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Joan Yago
Intèrprets:
Xavi Francès, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Marc Rius
Escenografia:
Albert Pascual
Vestuari:
Albert Pascual
Producció:
Júlia Truyol, La Calòrica
Sinopsi:

Després d’haver qüestionat amb una comèdia de gran èxit el capitalisme (Fairfly, programada també en aquesta edició del Temporada Alta), La Calòrica es proposa repetir aquella mateixa operació amb un altre gran mite: la democràcia. Humor negre per a una obra amb una oberta voluntat política per la qual desfilen temes com ara la corrupció, la traïció als ideals i els mecanismes que fa servir el poder per assimilar qualsevol intent de canvi o revolució social al més pur estil lampedusià. Desconstrucció de la democràcia inspirada en Els ocells d’Aristòfanes, la primera comèdia que atacava de cara les imperfeccions de la nounada democràcia.

Premi en la categoria d'actor de repartiment. Premis de la Crítica 2019

Premi en la categoria de vestuari. Premis de la Crítica 2019

Finalista dramatúrgia/ adaptació. Premis de la Crítica 2019

Finalista amb Feísima enfermedad. Novaveu. Premis de la Crítica 2019

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Els ocells

28/05/2019

"Només hi veig ocells"

per Toni Polo

És com si en 2.500 anys no haguéssim après res. Aristòfanes va escriure Els ocells el 414 a. C. El dramaturg Joan Yago i els seus companys de La Calòrica la van llegir aquest any i hi van veure reflectida la societat actual: "El populisme neoliberal, més concretament", diu Yago, autor d'aquesta versió. L'obra original del creador de la comèdia parla d'un ciutadà d'Atenes que, fart de la ingerència de l'Administració en els seus assumptes, deixa el món dels humans i convenç els ocells de crear una nova civilització. "O sigui, que el tio crea un paradís fiscal. Mai més ben dit, perquè ho fa allà dalt, al cel", puntualitza Yago. Tot plegat, com tot a La Calòrica, ens sona: una perla: "Jo no veig puputs, jo no veig gavines... Jo hi veig ocells"

(...)