El vigilant del no-res

Teatre

informació obra


Autoria:
Natacha de Pontcharra
Traducció:
Olga Àlvarez i Ester Nadal
Direcció:
Ester Nadal
Intèrprets:
Isak Ferriz
So:
Lluís Cartes
Vestuari:
Nídia Tusal
Il·luminació:
David Bofarull
Escenografia:
La Frontera Artésanal
Ajudantia de direcció:
Sergi Vallès
Producció:
La Frontera artesanal, Escena Nacional d'Andorra
Sinopsi:

Miki és vigilant de nit, els dimarts, en un magatzem de camions. Avui no és dimarts però ell igualment fa la ronda del magatzem buit i l'omple de la seva vida, paraules a mig fer: parla de la seva àvia a qui el fred de l'hivern va robar la mirada, la seva mare, el pare, la germana i la veïna del jersei d'angora color te núm.24, amb qui es creua cada matí, i de qui s'enamora analitzant les escombraries.
Un amor irreal, impossible, invisible... que el porta fins a la frontera de la raó.

Miki és un personatge tan fosc, lúgubre i subterrani com còmic, poètic i colpidor.

Crítica: El vigilant del no-res

18/01/2014

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Jordi Bordes

És una llàstima que una aposta tant valenta i decidida quedi en tant poc recorregut. El públic va descobrint Miki, el personatge d'aquest monòleg. D'entrada és un treballador per hores, que només viu quan treballa la nit de dimarts de vigilant. Aixó el porta a una mena de bogeria, d'obsessió a controlar el que no cal, on no hi ha perill aparent. Diu que el seu rtime vital respon al dels xinesos, que són a l'altra banda del planeta. Per això,és una ànima nocturna en aquesta Europa.

El desig d'estar sempre amatent de nit es converteix en una mena d'obsessió que, més tard, se centrarà amb l'inteès d'una noia que li fa perdre els sentits. Llavors, capta tots els perills, tota la violència soterrada, al costat d'una vida sense preocupacions "de ioguhrts de fruites". Aquesta defensa de la noia indefensa tamvgbé apareix aquests dies a Jo mai. En aquella ocasió, es capta fragilitat i violència del compoany dominant. Feblesa de la víctima, tot i voler ser autosuficient. I una reacció espontània ferma d'un noi més aviat apàtic. Que se sorpendrà, altra cop, defensant a altres vulnerables com ell davant d'una amenaça real. Hi ha, doncs, una contradicció que és suggerent.

El treball de l'actor Isak Ferriz és ingent. Es remou per un llit que, podent ser on trobés repòs, en realitat, és on es desperten les passions i, sobretot, els malsons. El problema de tota aquesta energia és que no queda prou enfocada en un motiu concret, una reflexió, un què que generi debat. Símplement, bogeria? Comprendre les raons d'un botxí venjador? D'un sobreprotector d'algú que, probablement, ni el coneix? 

El repte per afrontar un monòleg passional com aquest és voler arribar a algun port, per amarg o inhòspit que sigui. També és cert que enfrentar-se al públic amb l'únic suport d'un so obsessiu i una il·luminació molt tènue, demana una font de recursos molt àmplia: en la dicció, en el moviment o en la qualitat del gest. L'intent valent no es correspon, lamentablement, amb una producció que commogui. El públic veu l'actor, no el personatge. I així, les maldats o el seu detallat infentari d'elements que troba de la brossa de la noia, per exemple, no és més que una extenuant llista. No deixa de ser un intent que es pot reenfocar.