El temps. Quim Masferrer

informació obra



Autor:
Quim Masferrer
Intèrprets:
Quim Masferrer, partner d’escena: Agustí Rovira, veu en off: Òscar Dalmau
Escenografia:
Llorenç Corbella
Vídeo:
Sara Boldú
Assesor de moviment:
Sílvia Brossa, Martí Prades (coreog. cadira)
So:
Dani Tort
Il·luminació:
Cesc Pastor
Producció:
República de Guerrilla SL, Festival Temporada Alta 2012
Estrena:
Estrenat a Temporada Alta 2012
Direcció:
Ramon Fontserè
Sinopsi:

Li acaben de comunicar que li queden 90 minuts de vida. Una hora i mitja. 5.400 segons de batecs. Ni un més. No res i tot alhora.

Una hora i mitja de la més autèntica i plena llibertat que mai podrà gaudir un ésser humà. La llibertat de passar comptes, de dir de veritat tot el que pensa, de ser sincer per una vegada. La llibertat de saltar-se les normes polítiques, socials i morals. La lllibertat de qui no es pot empresonar, ni multar, ni imputar, ni castigar. La llibertat de riure´s del mort i de qui el vetlla.

Una hora i mitja d´intensa tristesa, de certesa de la mort, de comiats, planys, records, olors, amics, paisatges, amors...que mai més no sentirà. Desitjos insatisfets, tot allò que no ha pogut fer ni podrà fer mai. Un cúmul de ràbia, rancúnia, venjança... la llibertat de riure´s del mort i de qui el vetlla.

S´obre el teló. Comença el compte enrera.

Crítica: El temps. Quim Masferrer

05/09/2014

Quim Masferrer revela el seu vessant còmic mes tendre sense perdre la picantor de l'humor negre

per Jordi Bordes

Un joc valent, divertit i  lúcid en què es degusta la mala bava de Pepe Rubianes, el gest i la comicitat de Ramon Fontserè (Els Joglars) i, per moments, la verborrea paròdica rural (Teatre de Guerrilla). Un personatge dubta com atendre una visita inesperada d'un grup, quan fa res que li han dit que li queden 90 minuts de vida. Per anar fent temps, es eixa anar i decideix alliberar-se i dir tot el que pensa de La Caixa, Abertis,  Renfe Rodalies, Moviestar Telefónica. Fins i tot s'atreveix amb  tòtems com Wert, Montoro, Jordi Pujol i, finalment, Déu.

La situació salta sense previ avís de la comicitat més negra al punt de desesper, al crit de final vital. Masferrer sap tensar bé les tensions i no patina gens. El comiat del seu personatge admet sorpreses que no es poden explicar. És molt gràfic el pas del temps, També l'aparició i desaparició d'una ànima i una cursa per la carretera de la vida. Els moments més tendres (una pica d'ullet a Pavlovsky?) arriben, per exemple, sentint i ballant la seva cançó preferida i disculpant-se. 

El personatge lamenta conèixer la certesa del seu final, que no dubta gens i que només, puntualment, lluita per a evitar-la. Sap que podria ser una persona famosa i recordada per tothom si fes una acció assassina en els seus últims instants, però prefereix ser recordat (i oblidat) per amics, familiars i coneguts amb la seva dignitat intacta, fent-se més humà quan menys vida li queda.

Trivial