El rei Lear. Núria Espert

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Laura Conejero, Núria Espert, , Míriam Iscla, Jordi Llovet, Julio Manrique, Òscar Rabadan, Andrea Ros , David Selvas
Interpretació musical:
Juan de la Rubia (organista)
Autoria:
William Shakespeare
Traducció:
Joan Sellent
Direcció:
Lluís Pasqual , Pablo Paz
Escenografia:
Lluís Pasqual , Alejandro Andújar
Vestuari:
Alejandro Andújar
Caracterització:
Eva Fernández
Il·luminació:
Pascal Mérat
Direcció Musical:
Dani Espasa
So:
Roc Mateu
Coreografia:
Isaac Morera
Ajudantia de direcció:
Leo Castaldi
Vídeo:
Franc Aleu
Producció:
Teatre Lliure
Dramatúrgia:
Julià Farràs
Composició musical:
Manu Guix
Sinopsi:

"Si amb l'amor n'hi hagués prou..."

Algú ha escrit que El rei Lear és la versió no religiosa, és a dir humana, de la suma del llibre de les Lamentacions de Jeremies i el llibre de Job, que llegim a la Bíblia. Cada vegada que, com a espectadors, acompanyem les desventures del vell rei, ens emocionem i se'ns encongeix el cor davant de la misèria i la grandesa que poden habitar al mateix temps les nostres ànimes. Grandesa i misèria de l'art, en aquest cas del teatre, que ens fa sensibles davant d'una representació i insensibles a les mateixes escenes que la vida ens mostra diàriament de tant a prop que en podem sentir fins l'olor de marcit. Acostumats a viure envoltats de tòpics i de llocs comuns que amaguen les realitats més concretes i palpables de la nostra existència, aquesta catedral del teatre i de la poesia ens col·loca al davant d'una veritat difícil d'acceptar, però tan certa com terrible: l'amor és un motor, potser el motor de la nostra vida, i sense ell seríem eixorcs, orfes. És cert. Però l'amor no fa desaparèixer la crueltat ni la vilesa ni la indiferència, que també es troben a l'arrel més profunda del nostre esperit, capaç de provocar el dolor més insuportable a qualsevol dels nostres semblants, fins i tot dels més propers, pares, fills, germans...

Quan un teatre decideix encarar el repte i la responsabilitat artística de muntar El rei Lear vol dir que és un teatre (artistes i espectadors) que ha arribat a la seva majoria d'edat i que ha perdut, encara que sigui durant un espai de temps curt, la por d'enfrontar-se a la seva veritable imatge, reflectida sense compassió pel més gran dels poetes dramàtics de tots els temps, aquell a qui tornem cada vegada per veure i comprovar de quina matèria estem fets els humans.

Lluís Pasqual

Lluís Pasqual, finalista en la categoria de director. Premis de la Crítica 2015

Espectacle finalista en la categoria d'espai escènic. Premis de la Crítica 2015

Ramon Madaula, premiat en la categoria d'actor de repartiment. Premis de la Crítica 2015

Espectacle finalista en la categoria de vestuari. Premis de la Crítica 2015

Núria Espert. Premi especial de la Crítica 2015.

Crítica: El rei Lear. Núria Espert

25/01/2015

Text i actors, vet aquí la clau d'un Shakespeare

per Christian Machio

Lluís Pasqual es serveix dels millors recursos que li hem vist darrerament en els seus encertats muntatges al Lliure de Montjuïc (des d’Els Feréstecs fins a El Caballero de Olmedo) per convertir aquest Rei Lear sense dubte en un dels muntatges de la temporada a casa nostra.  Text i intèrprets com a base d’una posada en escena que confia plenament en aquests dos factors i que embolcalla amb una cuidada sonoritat (l’orgue i la percussió encaixen al text com poques vegades s’aconsegueix en un Shakespeare) i sobretot un espai que, un cop més, recorre als elements que Puigserver va deixar dissenyats talment com si ja hagués predit que Pasqual els requeriria per a aquest muntatge.

A aquestes alçades Núria Espert ja no té res a demostra-nos i al seu bon ofici cal assenyalar l’entranyable tàndem que forma amb Teresa Lozano. Rei i bufó desprenen vitalitat per totes bandes i, que ningú ho posi en dubte, una forma física envejable a la tempesta del tercer acte, el moment més hipnòtic de la funció. Una escena que posa en evidència com el bon teatre de text també mereix ser espectacle jugant de manera intel·ligent amb els elements tècnics (recordeu el giratori d’Els Feréstecs?). L’ascens i davallada del Rei Lear mai s’havia mostrat de forma tant evident.

Una baixada als inferns on Shakespare de nou ens posa a la balança de les nostres vides allò que realment hem de valorar i allò que hauríem de deixar córrer. Però compte, que com bé diu Lear, allò que a ulls dels altres pot semblar superflu és el que en realitat ens enalteix com a éssers humans.

Aquesta producció del Rei Lear, amb una versió nítida i precisa, aconsegueix que els actors entreguin cos i ànima i ofereixin el millor del seu talent, mèrit d’una direcció que fa diana i encerta de ple en tot allò que ha de ser Shakespeare per a que el públic d’avui dia en gaudeixi al llarg de les prop de tres hores (entreacte inclòs) que dura la funció.


Trivial