El público

informació obra



Intèrprets:
Nao Albet, David Boceta, Ferran Carvajal, Juan Codina, Laia Duran, Irene Escolar, Miranda Gas, Jaime Lorente, Pau Roca, Jorge Varandela, Nacho Vera, Guillermo Weickert
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya, Teatro de la Abadía
Il·luminació:
Carlos Marquerie
Vestuari:
Sílvia Delagneau
Escenografia:
Max Glaenzel
Companyia:
Compañía de Circo eia
Direcció:
Compañía de Circo eia
Sinopsi:

Una oportunitat per descobrir un Lorca apassionant en una Sala Gran completament diferent i espectacular.

Un clàssic de la literatura espanyola i alhora un dels textos més lliures i exuberants de Federico García Lorca amb la mirada personal d’Àlex Rigola. Una apassionada reflexió sobre el teatre i la seva capacitat de transformar-nos.

Finalista en la categoria d'espectacle Premis de la Crítica 2015

Àlex Rigola, premiat en la categoria de director juntament Marits i mullers. Premis de la Crítica 2015

Espectacle finalista en la categoria d'espai escènic. Premis de la Crítica 2015

Espectacle premiat en la categoria d'il·luminació. Premis de la Crítica 2015

Espectacle finalista en la categoria d'espai sonor. Premis de la Crítica 2015


Crítica: El público

18/12/2015

Rigola dinamita amb Lorca la monumentalitat de la Sala Gran!

per Jordi Bordes

La Sala Gran del TNC ha sucumbit, per fi. Si l'any passat, Lluís Homar feia càlculs (ben sarcàstics) de la seva desmesurada dimensió a "L'art de la comèdia ", ara és rigola el que ha demostrat que la pot convertir en una sala com La Paloma. Amb un ambient de festa distès, que trenca la correcció de sempre per plantofar als espectadors una obra de notable esteticisme i preciós vers, amb una no dramatúrgia. Però, un cop entrat en el rol d'un viatge iniciàtic, el públic gaudirà de les interpretacions (molt elevades en la parla però d'interprteació molt orgànica, explicada amb els peus ben posats a terra) i s'atrevirà a fabular sobre els diversos significats (més o menys ambigus) d'un poeta granadí de fa 90 anys! 

Hi ha continus elements del surrealisme (com les formigues de Dalí o l'Elena que no pot marxar de la sala com els hi passaria als convidats burgesos a "El ángel exterminador" de Buñuel). Però és que també hi ha la confluència de disciplines amb un preciós quadre (el quart, el més enigmàtic de la peripècia de l'obra que esdevè catàrtic). Nao Albet cantant el vers de "La canción del pastor bobo" i Laia Duran dibuixant-la amb la dansa. Magnètic. 

Sembla que García Lorca es debat entre gaudir dels seus primers èxits teatrals o bé de renunciar-hi i apotar per una visceraitat, un teatre físic, gens complament. Rigola ho estilitza i transforma aquesta baralla en uns quadres commovedors sense perdre ni un bri de contundència. L'autor tria el rossinyol (el que farà marxar Romeo abans d'hora dels braços de Julieta) i renuncia a la dolça alosa. Potser és un esforç inútil perquè ja Dalí o Buñuel o altres membres de la colla, l'hauran degradat pels seus drames rurals. Els que tinguin ànims d'emocions fortes i controvertides i els que vulguin pujar a una montanya russa d'imatges i penombres (sense cap filtre que atenuï la radicalitat), no hi faltin. No es fallin a sí mateixos; descobriran la seva versió d'El público, probablement, la que els remogui l'ànima més...