El gran mercado del mundo

Teatre

informació obra


Adaptació:
Xavier Albertí
Dramatúrgia:
Albert Arribas, Mireille Camier
Escenografia:
Max Glaenzel
Vestuari:
Marian García Milla
Il·luminació:
Ignasi Camprodon
So:
Jordi Bonet
Caracterització:
Àngels Palomar
Assesoria de moviment:
Roberto G. Alonso
Ajudantia de direcció:
Roger Vila
Producció:
TNC, Compañía Nacional de Teatro Clásico
Intèrprets:
Cristina Arias, Alejandro Bordanove, Antoni Comas , Rubén de Eguía , Roberto G. Alonso, Oriol Genís, Lara Grube, Sílvia Marsó, Jorge Merino , Mont Plans, Aina Sánchez, David Soto Giganto
Autoria:
Nora Chipaumire
Coreografia:
Nora Chipaumire
Direcció:
Mireille Camier
Sinopsi:

La Fama fa una crida perquè tothom vagi al gran mercat del món. Cadascú té un talent per comprar-hi el que vulgui, i l’haurà d’utilitzar per poder ser feliç. La Innocència i la Malícia acompanyaran els compradors. Entre els venedors, desfilaran figures com la Supèrbia, la Humilitat, el Plaer, la Penitència o el Desengany. Al mercat s’hi pot comprar de tot, des del Pensament fins a la Culpa. Mentrestant, la Música s’ho mira tot i va marcant els ritmes.

Calderón de la Barca va escriure aquest auto sacramental amb una funció explícitament litúrgica, en un context europeu de forts sacsejos ideològics. Sovint els trasbalsos dels nostres temps actuals no volen parlar amb els preceptes morals d’altres èpoques, però els personatges al·legòrics que protagonitzen El gran mercado del mundo continuen poblant les nostres realitats. I el nostre món, cada cop és un mercat més gran.

Finalista a espai escènic. Premis de la Crítica 2019

Crítica: El gran mercado del mundo

20/05/2019

Al·legories en la boira

per Manuel Pérez i Muñoz

Xavier Albertí escriu que una boira espessa plana sobre els actes sacramentals, un vel que als escenaris de Barcelona es podria fer extensible a la resta de les fites del teatre del Segle d’Or castellà. Amb la intenció de dissipar la boira, el director del TNC munta durant més d’un mes 'El gran mercado del mundo’ de Pedro Calderón de la Barca en una plaça difícil, la Sala Gran. Què podem destil·lar d’aquest acte de llenguatge barroc en vers, amb personatges que representen al·legories d’una moral catòlica fossilitzada i una estructura argumental més que previsible? La cosa va de dissipar prejudicis...