Disbarat! / ¡Disparate!

Musical | Circ

informació obra



Companyia:
Cacophonic Pictures Orkestar
Autoria:
Cacophonic Pictures Orkestar
Producció:
Grec 2014 Festival de Barcelona, La Central del Circ, La Cascade pôle national des arts du cirque, La Loggia
Intèrprets:
Sasha Agranov, Xabi Eliçagaray, Jade Morin, José Luis Redondo, Ruth Steinthal, Karl Stets
Composició musical:
Cacophonic Pictures Orkestar
Escenografia:
Cacophonic Pictures Orkestar
Vestuari:
Cacophonic Pictures Orkestar
Il·luminació:
Ivan Tomasevic
So:
Jordi Salvadó
Direcció:
mirada externa Jordi Aspa
Sinopsi:

Una orquestra amb una forta tirada cap a l’absurd us espera en una funció que no és ni un espectacle de circ ni un concert, sinó una cosa que mai no havíeu vist: una experiència musicrobàtica.

Sona la música i, amb les primeres notes, es disparen un seguit d’accions acrobàtiques absurdes, poètiques i sempre sorprenents. Potser ja coneixeu de l’Antic Teatre o del Mercat de les Flors en Karl Stets, un artista danès que, com ell mateix confessa, busca sempre «el camí més complicat per realitzar coses ben simples». Ara s’ha buscat uns músics artístics i uns artistes musicals amb qui s’ha proposat omplir l’escenari d’imatges visuals i sonores que ens transportaran, gràcies a tot de canvis radicals, als escenaris més diversos: del Barroc al Far West i d’un paisatge dolç i plàcid a un d’inquietant. Això és una capsa de sorpreses on la música i els instruments es barregen amb les arts del circ i les disciplines escèniques més diverses.

Crítica: Disbarat! / ¡Disparate!

10/07/2014

Cacophonic Pictures Orkestar ofereix un atractiu espectacle d’humor musical, acrobàtic i intel•ligent. No se’l perdin.

per Jordi Jané

L’humor en la música és més vell que el fil negre: des del Duet de gats de Rossini (per no anar més enrere) a les facècies musicals d’Spike Jones o el quartet Les Desaxés, passant per les estripades de Les Lutiers o propostes més escèniques i corporals com el recent Sconcerto d’amore dels italians Nando e Maila. Els jocs de contrastos amb un llenguatge tan abstracte i alhora tan referencial com la música són un camp sembrat de possibilitats aparentment infinites.

Karl Stets, cap visible d’aquest Disbarat!, ja ens ha demostrat a bastament l’eficàcia escènica de l’humor quan es treballa des de la sensibilitat i la intel·ligència. Des que va arribar amb la companyia danesa Lice de Luxe fins a la joia minimalista del solo Cuerdo, passant per la decisiva participació com a músic i funàmbul en l'esplèndid Plecs (TNC, 2010), la seva coherència és exemplar en aquest aspecte. A Plecs hi brillava també el magnífic multiinstrumentista Xabi Eliçagaray, que aquí continua explotant el seu caràcter actoral. Sota l’ull atent de Jordi Aspa (“mirada externa”), Stets, Eliçagaray i la resta de l’equip són un mecanisme físic i musical de gran eficàcia escènica.

Disbarat! / Disparate! és una saníssima bogeria circense de comicitat mesurada i subtil en què personatges, situacions, música, acrobàcia i equilibris conformen una amalgama que atrapa el públic des del primer moment. Artistes de circ, actors i músics en un impagable tres en un, emulen Weill, Morricone, New Orleans style, Rota i el que els rota en cada instant perquè volen i perquè sí. Tanmateix, en aquest Disbarat! no hi ha res deixat a l’atzar: si els sorolls produïts manipulant l’attrezzo, caminant, tossint o picant són part harmònica en la partitura, també tots i cada un dels objectes escènics tenen un sentit i una funció dramatúrgica prevista i assajada minuciosament.

Es pot opinar que l’espectacle podria ser un pèl més curt, sí. Però aquesta opció avui se m’esborra quan recordo el tractament del número de corda llisa de la canadenca Jade Morin, el fascinant funambulisme sobre tubs de campana de l’alemanya Ruth Steinthal, els equilibris de José Luis Redondo o el solo de violoncel a quatre mans i dues mànigues màgicament transformat en un solo de violoncel sol (Sasha Agranov, fantàstic rus tan lluny de Putin!). Una il·luminació que potencia dramàticament els climes emocionals i una sonorització (oh, meravella!) neta i impecable acaben d’arrodonir un espectacle altament gratificant que els recomano de tot cor.