Daurrodó

informació obra



Text:
João Guimarães-Rosa, Franz Kafka, Cildo Meireles , Joan Baixas
Dramatúrgia:
Glòria Rognoni (col·laboració)
Direcció:
Joan Baixas
Intèrprets:
Al Víctor, Laura Calvet, Andreu Martínez, Isabel Pla, Xavi Estrada, Aimar Pérez Galí
Vestuari:
Antoni Miró Tintó
Vídeo:
Estudi Nueveojos
Composició musical:
Cildo Meireles, Orson Meireles
Producció:
Bitó Produccions SL, Grec 2016 Festival de Barcelona, Teatre Nacional de Catalunya (TNC)
Autoria:
Aimar Pérez Galí
Estrena:
Grec 2016
Sinopsi:

L'artista brasiler Cildo Meireles parla de temes socials i polítics, però també de qüestions estètiques i ètiques, en unes obres que prenen la forma d'objectes i instal·lacions. En aquestes obres busca proporcionar a l'espectador una experiència sensorial completa. Com convertir les seves creacions en un muntatge escènic? 

Joan Baixas ho fa en una proposta del TNC realitzada amb la col·laboració d’Antoni Miró i Vicent Todolí. El muntatge transcorre en un espai no convencional, al voltant d'un escenari central en el qual els espectadors es mouen mentre veuen peces com ara Pano da roda, una instal·lació que rep els espectadors pels racons de la sala, el collage escènic Aperitius Melierenses, l'escombra gegant de La bruixa, una obra titulada Not to be or not to be, eis a questao, que confronta l'espectador amb la seva pròpia imatge, o una versió del conte de João Guimarães-Rosa La tercera riba del riu

Un espectacle pictòric i teatral a la vegada que porta al teatre un dels artistes plàstics més rellevants del moment. Humor, poesia i una mirada atenta al món contemporani.

Crítica: Daurrodó

01/07/2016

Aire fresc d'artistes de llarga trajectòria

per Jordi Bordes

Quins són els llocs de comfort de Joan Baixas? Siguin els que siguin, és evident que aquest artista (ara amb la mirada revolucionada de Cildo Meireles) en fuig tant com pot. Necessita trobar-se en una mena d'abisme; exposar-se al públic amb la incertesa del text, procurant construir la firma en el mateix moment que la presenta a escena. Necessita que tot flueixi. Però, la seva mirada adulta, reflexiva, vaitjada i consensuada, aporta un contingut de fons  suggerent i engrescador. Avui és possible trobar encara el prat sota de les llambordes, per més aslfat que hi hagi sobre dels carrers. 

El surrealisme serveix per fer de mirall de les actituds rutinàries, absurdes, de la civilització oocidental, d'avui. Ell, contemplant-ho des de l'altra riba se n'adona i ho retrata. Els vestits d'Antoni Miró serveixen per construir uns personatges obscurs, que caminen amb la corbata i la jaqueta posada del revés. No hi ha un sentit comú que agermani. Però, davant d'aquest quadre que podria resultar frustrant (avui la dramatúrgia dels joves dramaturgs remarca un desencís lúcid poc usual en les generacions que haurien d'insuflar il·lusió) Meireles i Baixas exploten en un món fantàstic, oníric, de follets capaços d'empresonar la sirena del consum i la superficialitat i reivindicar la lletjor si hi ha prou llibertat. 

Baixas és un avi amb un esperit irreverent, que construeix ànimes arrugant un paper d'embalar i cases. O que narra mentre pinta com a Brindis per Zoé, 2012). És un contador d'històries de sota un baobab, que li agrada generar imatges amb productes de baixa qualitat que serveix contínuament, avui, la societat de consum. Però no és només un gest enginyós, si no, en realitat revela una manera de viure, d'enfrontar les contradiccions vitals i sortir-ne amb un esperit indemne. L'art, el Poder, el diner, l'egoisme, el misteri es donen cita en un espectacle molt obert que convida, finalment, a retratar la grada frontal (en realitat, una mena de mirall d'un mateix) amb unes màscares esperpèntiques que demostren la perversitat de la imatge que ja intuïa en Valle-Inclán. Deixeu-vos amarar, sense entosudir-nos en trobar els finals de tots els camins. Els viaranys són per deixar-los a mitges, per poder gaudir de la llibertat i aprendre de les experiències dels altres. Escoltar i deixar que la canoa porti a la tercera riba del riu, la que no hi és de forma racional.