Cap al tard

Teatre

informació obra


Autoria:
Proses Autobiogràfiques de Santiago Rusiñol
Direcció:
Sílvia Munt
Intèrprets:
Ramon Madaula
Interpretació musical:
Marc Garcia Rami
Adaptació:
Ramon Madaula
Escenografia:
Xavier Millán
Vestuari:
Xavier Millán
Il·luminació:
Pep Gàmiz, Arnau Julian
Producció:
Intent Produccions, Bitò Produccions
Sinopsi:

Malgrat l’extensió de la seva obra, tant pictòrica com literària, el que ha transcendit més de Rusiñol és el personatge. El personatge que ell mateix es va crear, i que li va donar, i li dóna encara, una gran popularitat. Un personatge, però, que sovint amaga el veritable Rusiñol.(...).

"Sóc esclau de lo que fuig". Aquesta frase resumeix molt bé l’autèntic Rusiñol, que va passar una vida intentant dominar l'intangible, intentant abraçar l’ideal tant en l’art com en la vida, una vida intensa , però també plena de frustracions. "Cap al tard" és un recull d’aquestes proses; per mi, les més íntimes i definidores de Rusiñol, ordenades de manera que puguin tenir un sentit teatral, i una unitat de temps i d’espai. Assegut en un cafè, on ell va passar gairebé tots els capvespres de la seva vida, i acompanyat al piano pel seu amic Erik Satie, Rusiñol ens explica qui és.

Ramon Madaula


Crítica: Cap al tard

04/07/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Toni Puntí

No és ben bé una estrena, s'ha colat a la cartellera d'estiu mig d'amagat i ha resultat ser una pedra preciosa. Hi ha espectacles bons i alguns que haurien de ser obligatoris. Aquest n'és un. Un cop acaba, a més, podries tornar a començar i a assaborir de nou cada frase, cada gest, cada intenció. Ramon Madaula, com a Santiago Rusiñol, està precís i, si és possible, millor que mai. Seria just que d'aquest paper en sortís amb un premi important. En escena, l'acompanya al piano Marc Garcia Rami. Sílvia Munt firma una direcció detallista i sensible. Té raó quan diu al programa de mà que amb en Ramon i en Marc en escena la seva feina era senzilla: "intentar molestar el menys possible". Bravo per aquesta modesta i necessària producció!