Cabaret patufet

Familiar | Musical

informació obra


Companyia:
Samfaina de colors
Autoria:
Xavi Múrcia
Direcció:
Mirna Vilasís
Intèrprets:
Xavi Múrcia i Mirna Vilasís
Composició musical:
Xavi Múrcia
Escenografia:
Berta Vidal i Raül Vilasís
Vestuari:
Berta Vidal
Il·luminació:
Rafel Roca
Producció:
Samfaina de Colors
Sinopsi:

Aconseguirà la Rateta Presumida trobar l’amor de la seva vida? I la Lluna, podrà enredar el Sol? Per què vol la nina Marta anar a la platja? Quin és l’ocell que dorm a la palla i que pon un ou cada setmana? El drac ens vol espatllar la festa. Se’n sortirà? I en Patufet, què hi té a veure en tot plegat? Totes aquestes preguntes tenen resposta al Cabaret Patufet. Un cabaret petit com un granet d’anís. Cabaret Patufet és material sensible: un espectacle de música, cançó, conte, poesia i endevinalles per als més petits. Creatiu, emotiu, delicat, divertit i participatiu.

Espectacle recomanat: 0 a 6 anys

Crítica: Cabaret patufet

26/04/2014

Bona repesca de cançó tradicional en una peça massa prima

per Jordi Bordes

Samfaina de colors fa concerts escenificats. La música és la base de l'espectacle. I, com a tal, cal reconèixer que aconsegueix atrapar l'atenció dels més menuts i també dels seus pares que canten les cançons que ells coneixen des de la infància i que, encara avui, són vàlides per a les escoles bressol. Com Xavier Múrcia i Mirna Vilasís són músics no es poden estar de composar un parell de cançons que són molt adequades al to del muntatge (la de les endevinalles té la virtut de ser un joc amb respostes encertades molt acord a la seva manera de ser i de fer).

Les cançons són només part d'un espectacle que titllen de cabaret per significar que es tracta d'un compendi de contes. La manera de narrar-los, que sona quasi espontània, és prou empàtica. Però sobta la poca cura en la tria d'alguns dels elements i, sobretot, en la manera de manipular-los. En aquest camp, no hi ha cap pauta, i trenca tota la coherència anterior. No sembla gaire adequat llençar els pretendents de la rateta que escombrava l'escaleta escenari avall. I després recuperar-los per a posar-los en un paraigua sense roba convertit en una atractiva i artesanal cavallet. Hi ha alguna cosa  que desafina en aquest tractament perquè l'un no casa amb l'altra i si es vol jugar a la juxtaposició d'imaginaris (Nemo versus sol, lluna i núvol amb serpentines) es desaprofita aquest possible motor de paradoxa, cal explotar-lo sigui en comicitat o amb estranyesa...