Blink Flash Duncan

informació obra



Assesoria de moviment:
Marina Cardona
Il·luminació:
Marc Lleixa
So:
Aida Oset
Vídeo:
Sílvia Isach
Vestuari:
Mariona Moya
Intèrprets:
Montse Roig
Coreografia:
Montse Roig
Sinopsi:

Blink Flash és una proposta artística pels més menuts, un laboratori per despertar la dansa com a llenguatge d’expressió. Isa, una noia valenta i curiosa, descobreix objectes amagats a l’espai escènic. Cada objecte guarda una experiència vital en sinèrgia amb una emoció, un color i una música. Busquem despertar l’imaginari emocional dels més petits, per donar-li un ventall de formes, ritmes, qualitats, dinàmiques. Us direm un últim secret, aquests set objectes guarden set experiències vitals d’Isadora Duncan. Els infants no la veuran, nosaltres tampoc, però ella ens haurà regalat un camí cap a la llibertat, cap la descoberta del propi moviment, cap a la creativitat, cap a la il·lusió.

Crítica: Blink Flash Duncan

15/11/2017

Al servei de la sorpresa de la canalla

per Jordi Bordes

Montse Roig i Joan Casas han sabut treure tot un món fràgil i tendre de les visites de la coreògrafa a les escoles bressol. Ha investigat, ha jugat i s'ha atrevit a transformar-se en una més de l'aula. Amb una música que complementa molt bé una situació, circumstancial (evoluciona la peça a partir de cada troballa que apareix de l'espai escènic), es van produint petits jocs molt efectistes amb els mínims elements. Si és evident el joc de la ballarina de la caixa de música, troba cors retallats de paper i s'enamora d'unes boles que abraça i acarona, com si fos una criatura. Tot i que no hi ha ocasió d'entrar a l'espai fins al final (fins i tot, hi ha una certa recança a introduir-se en aquell lloc sagrat, quasi màgic en què s'ha mogut el personatge de l'escena), la connexió  amb la canalla és contínua. Perquè les imatges els són suggerents i màgiques (tot i la seva simplicitat tècnica) i perquè la mirada és sempre cap a ells.  El treball acaba amb una festa, repartint cors de colors i llençant-los al vol com si fossin tendres fulles de tardor. Un joc senzill, però efectiu, suggerent, que manté la curiositat i que la redimeix quan per fi s'accedeix a l'escena. I sí, també es balla des de la platea, innocentment, sobretot arran de la pluja de cors, filera a filera de l'artista.