Barbes de balena

informació obra



Composició musical:
Ariadna Cabiró
Coreografia:
Anna Romaní
Intèrprets:
Ariadna Cabiró, Núria Cuyàs, Laura López, Anna Romaní / Anna Rosell
Escenografia:
Maria Albadalejo
Vestuari:
Maria Albadalejo
Il·luminació:
Laura Clos “Closca”
Producció:
Marina Marcos
Sinopsi:

Barbes de balena. O de què estan fetes les cotilles fa un recorregut per la vida de la doctora Dolors Aleu i Riera (1857-1913), la primera dona llicenciada en medicina a Catalunya i a l’estat espanyol. La seva va ser una carrera plena d’obstacles, que va anar superant, per exercir una professió aleshores vetada a les dones. A partir de la seva figura, fem memòria de les nostres àvies, besàvies…, i reflexionem sobre les dones d’avui en dia, sobre nosaltres. Elles portaven cotilla, i nosaltres? Ens hem tret realment les cotilles reals i figurades que ens constrenyen?

Finalista del Premi BBVA de Teatre 2018

Espectacle finalista al Premi de la Crítica Jove 2017

Crítica: Barbes de balena

15/10/2017

Dones que reconstrueixen dones

per Núria Cañamares

‘Barbes de balena’ desborda simbolisme. Està lligat i relligat, com les mateixes cotilles que denuncia. Però per a bé. No com aquesta indumentària que deformava el cos de la dona sota el pretext de fer-la més esvelta produint-li tot tipus de mals com la desnutrició, la tuberculosi o canvis de posició en la matriu. Enllaça en una polièdrica peça la (falta de) memòria tant històrica com familiar i el rol femení, passat i actual, cosint-ho amb un únic fil que uneix dramatúrgia i posada en escena i que, a poc a poc, dóna forma a un espectacle fresc i alegre però originalment complex.

Es nota la puntada precisa del treball creat amb absoluta dedicació. Amb temps i amor. Que després d’una intensa cerca documental i artística té cura pel més mínim detall, ja sigui de vestuari, moviment o escenogràfic. I com el títol –que es refereix al material amb què es feien més rígides aquestes peces interiors provinent, efectivament, d’unes làmines que tenen a la boca algunes balenes–, neix de l’origen. Del més personal per arribar al global.

Parteix dels anhels i les anècdotes de les mares, àvies i besàvies de la companyia (per cert, 100% femenina), unes dones que volien ser actrius, cantants o simplement estudiar, i no les van deixar. Però n’hi va haver una que, lluitadora i perseverant, sí que se’n va sortir. Era la rebesàvia d’una de les intèrprets, la doctora barcelonina Dolors Aleu i Riera (1857-1913) que va convertir-se en la primera dona llicenciada en medicina a l’Estat espanyol i que va defensar aferrissadament el dret a l’educació de les dones (va arribar a fundar una escola) i, també, l’abolició de la cotilla.

És a partir de la seva significativa vida que es treu a la llum i a la reflexió pública el constrenyiment que tradicionalment ha hagut de suportar la dona i que, potser  encara avui (?), resta amagat sota noves formes de camuflament. Per oblit, per distracció o per conscient desídia. En tot cas, produccions com aquesta són saludables per parar atenció a fets i situacions realment importants que sovint passem per alt. I no ens ho podem permetre. Són les dones de la nostra vida (les coneixem com hauríem?), fins i tot nosaltres mateixes.

Amb un treball exquisit de text, polifonia vocal, piano en directe i dansa mostren amb humor i esperit crític les múltiples cotilles figurades de la societat que ens ha precedit i, alhora, pessiguen convenientment l’espectador llençant crits d’alerta davant de comentaris d’època que encara voleien als nostres dies. “I si no som prou bones? Les dones no ens hauríem de fer aquestes preguntes.”

L’obra es va estrenar el Dia Internacional de la Dona d’aquest mateix 2017 al Maldà, on va tornar a mitjans de setembre. El Teatre de l’Aurora d’Igualada ha estat el punt de partida d’una gira que es mereix més que “encaixar” amb els actes del 8 de març. Perquè –i no es tracta de feminisme– s’ha de continuar posant en valor la figura de la dona fins al dia que no necessiti ni d’una data ni d’un motiu especial per recordar-ho.