Barbes de balena

informació obra



Composició musical:
Ariadna Cabiró
Coreografia:
Anna Romaní
Intèrprets:
Ariadna Cabiró, Núria Cuyàs, Laura López, Anna Romaní / Anna Rosell
Escenografia:
Maria Albadalejo
Vestuari:
Maria Albadalejo
Il·luminació:
Laura Clos “Closca”
Producció:
Marina Marcos
Sinopsi:

Barbes de balena. O de què estan fetes les cotilles fa un recorregut per la vida de la doctora Dolors Aleu i Riera (1857-1913), la primera dona llicenciada en medicina a Catalunya i a l’estat espanyol. La seva va ser una carrera plena d’obstacles, que va anar superant, per exercir una professió aleshores vetada a les dones. A partir de la seva figura, fem memòria de les nostres àvies, besàvies…, i reflexionem sobre les dones d’avui en dia, sobre nosaltres. Elles portaven cotilla, i nosaltres? Ens hem tret realment les cotilles reals i figurades que ens constrenyen?

Finalista del Premi BBVA de Teatre 2018

Espectacle finalista al Premi de la Crítica Jove 2017

Crítica: Barbes de balena

27/03/2017

Dones (des)encorsetades

per Toni Polo

Tot a Barbes de balena està estudiadíssim. I tot queda natural. Amb això, bona part de l’obra queda resolta amb nota. Les quatre actrius-músiques-ballerines rememoren la vida de Dolors Aleu i Riera, la primera dona llicenciada en Medicina a Espanya, i escenifiquen amb gràcia, bon humor i mala llet la carrera d’obstacles que aquesta científica, en nom de totes les dones científiques, va haver de superar.

Les protagonistes, atrapades en roba interior (de les nostres besàvies) i disposades coreogràficament a l’escenari quan estan en moviment i quan no ho estan, esdevenen peixos en una peixera (gran metàfora del paper de la dona en segons quins ambients) sota relaxants sorolls de bombolles; estudiantes agosarades amb ganes de menjar-se el món; les respectives àvies i besàvies...; emèrits professionals de la medicina o de la Universitat... L’obra transcorre amb molt ritme. No podia ser d’una altra manera, farcida com està de cançons divertides i punyents, ben ballades, ben cantades i ben interpretades per un repartiment fantàstic.

La veu en off d’àvies comentant la jugada acaba de donar originalitat a un muntatge que és una fèrria defensa de la dona a partir d’episodis socials que van des de la valentia d’estudiar una carrera i exercir una professió com la de cirurgiana, passant per “hipocretitzar” (gran paraula) l’esclavitud, fins a les peces de roba que han amagat la llibertat de la dona (les cotilles, sense anar més lluny). “La prenda que más daño hace a la mujer es el corsé”, canten. Treure-se’l ha estat encara més dolorós.