B. Flowers

Dansa

informació obra


Companyia:
Marta Carrasco
Autoria:
Marta Carrasco
Direcció:
Marta Carrasco
Intèrprets:
Marta Carrasco, Anna Coll, Majo Cordonet
Ajudantia de direcció:
Antonio Castaño, Neus Cots
Escenografia:
Marta Carrasco, Pau Fernández
Il·luminació:
Quico Gutiérrez
Direcció Musical:
José Antonio Gutiérrez (Guti)
Vestuari:
Marta Carrasco, Pau Fernández, Alba Viader
So:
Joan Valldeperas
Assesoria de moviment:
Dario Aguilar
Producció:
Antoni Vilicic (Producció tècnica), Rosa Isart (producció executiva), CAET-Centre d'Arts Escèniques de Terrassa, CCVV-Centre Cultural Vilanova del Vallès
Sinopsi:

Una altra flor, una altra vida... Un batec que no s'apaga mai. Primer i darrer viatge. La flor representa la bellesa per naturalesa. La bellesa de la vida, la bellesa de la mort i altra vegada la vida. Milions de flors són mutilades cada dia per motius sentimentals o decoratius decoratius decoratius sentimentals sentimentals... Les arranquem d'arrel i elles continuen aferrades a l'existència.

Què passa després amb les flors...? Què està passant...? Què els estem fent?... Què ens està passant...? Les flors ens parlen i sembla que ningú no les sent. Què ens estan dient les flors?

Segle XXI Segle XXI Segle XXI... La humanitat no seria pas possible sense les flors... Abans de res tots vam ser totes

Antonio Castaño


Crítica: B. Flowers

06/10/2013

Música amable, quadres angoixants

per Jordi Bordes

Marta Carrasco navega sempre a contrapeu. En la recerca del màxim d'emocions de cada escena, explora la combinació de música amable amb imatges angoixants, dels seus personatges ferits. Aquest cop no balla sola. Ho fa acompanyada de Majo Cordonet i Anna Coll. Cadascú aporta el que li és més propi. Però assoleixen una unitat perquè totes les interpretacions estan tenyides d'aquella fragilitat infantil i cos adolorit de Carrasco. Hi ha un paral·lelisme més que evident entre les flors i les dones. En la seva capacitat de procrear, d'unes i altres, a partir de la dependència del moscardó de torn. Carrasco aconsegueix que el públic reconegui que el pòl·len és de la flor i que, per tant, és l'altra qui la roba i sense preguntar. Ho fa lúdicament. Abans hauran passat escenes d'una preciositat inspiradora sobre el naixement d'una nova planta, un nou ésser. 

B, flowers, estrenat a Temporada Alta i que té prevista temporada al Tantarantana i posteriorment farà gira arreu (ja hi ha funció prevista a Terrassa), atrapa per les seves coreografies divertides ben combinades amb les escenes més lentes però d'una plasticitat remarcable.

Hi ha molta literatura que han bastit la seva ploma en les flors i la Natura. Però Carrasco decideix abraçar-se al Res no és mesquí de Salvat Papasseït que clou "Avui, demà i ahir/ s'esfullarà una rosa:/ i a la verge més jove li vindrà llet al pit".