Adam i Eva

informació obra



Dramatúrgia:
Olga Parra
Ajudant de direcció:
Josep Escrig
Il·luminació:
Albert Julve
Escenografia:
Albert Julve
So:
Albert Julve
Intèrprets:
Malcolm McCarthy, Climent Sensada
Autor:
Concha Milla, August Strindberg
Direcció:
Concha Milla, Jordi Casanovas
Vídeo:
Albert Folk
Sinopsi:

Adam i Eva és una reflexió crítica sobre l’status quo (social, econòmic, cultural, polític...) i a l’hora una reflexió sobre l’Art, necessari i útil per a l’artista i per a la societat, en tant que exposat i admirat. Es planteja en un sol acte que s’estructura en quatre escenes. L’espai es concreta en una sala d’exposicions d’un museu on s’exposa el quadre Adam i Eva, d’Albrecht Dürer, com a centre d’una instal·lació, complementat amb dues pantalles que projectaran imatges sobre diferents aspectes de la realitat actual que es volen sotmetre a reflexió i crítica. Adam i Eva, inopinadament, prendran vida i es trobaran primer amb el desconeixement de si mateixos i després amb la incomprensió del món que se’ls ofereix a través de les pantalles. Finalment, un agent inesperat els oferirà la possibilitat d’un món millor.

No recomanat a menors de 18 anys

Crítica: Adam i Eva

26/05/2017

Des de la ingenuïtat, es destapa la passivitat de la societat

per Jordi Bordes

Iago Pericot diu que fa gamberrades. En realitat, són intel·ligents provocacions. Després de La guillotina en què convidava els espectadors a què tallessin el cap de tot allò que feia anar a la societat pel camí del pedregar, ara són una Adam i Eva inegnus els que espateguen preguntant, com si fos un nen, les raons per les que no hi regina la pau i solidaritat entres els individus, entre els pobles. Aquesta provocació és més elaborada que la interpretació directa d'Oriol Pla  de l'anterior proposta. Perquè, abans aquest Adam i Eva s'han allberat del quadre on estaven embalsamats i han arrencat un caí de descoberta contant. De sí marteixos. I de l'altres. Som iguals i som diferents, inssiteixen tot comparant-se els cossos nus. Pericot, doncs insisteix en la nuesa com un element per ser radicals i honestos. Ja hi havia treballat anteriormentment, com per exemple a Mozartnu (1998 i 2008). Estabikr comunicació entre el públic i  una parella despullada necessita una aproximació aparentment fresca però, en realitat molt cuidada, perquè ningú se senti violentat. És un joc que, des de la pregunta curiosa pels "draps" que porten els espectadors ajuda a connectar per, tot seguit, pasejar entre les dues fileres o arrencar les preguntes (veritables bombes a la consciència). El desenllaç, que no avançarem, té un punt de desengany, d'individualisme. És una utopia que la majoria hi desconfia, no se la pot creure. La vida és molt més rica i complexa que la perfecció. Ni Eva ni Adam ho poden percebre, encara. Però tot allò que sigui una vida sense confrontació, serà un batec perdut: la llibertat no es regala, s'aconsegueix (sovint, enfrontant-se als prejudicis d'un mateix). De la mateixa manera, la confiança amb l'altre, la solidaritat, la convivència és un camp que s'ha de llaurar i cuidar cada dia.

Pericot, als seus 87 anys, sacseja. És un nen (com aquest Adam i Eva) que juga, inconformista, sempre busca inquiet un espai en el que poder conrear somriures de complicitat. Degut a la nuesa integrals dels dos actors no es recomana l'obra per a menors d'edat. Ell es rebel·la. Certament, la ingenuïtat d'un nen podria identificar-se clarament amb aquesta incomprensió d'ÇAdam i Eva per les conseqüències d'una societat que no sap respondre amb profunditat als problemes diaris d'injustícia. És més còmode, refugiar-se en elquè és políticament correcte. Però així es perd l'oportunitat de descoberta radical.