A House in Asia

Teatre | Nous formats

informació obra



Companyia:
Agrupación Señor Serrano
Producció:
Grec 2014 Festival de Barcelona, Agrupación Señor Serrano, Hexagone Scène Nationale Arts et Science, Festival TNT/CAET, Monty Kultuurfaktorij, La Fabrique du Théâtre - Province de Hainaut
Autor:
Àlex Serrano, Pau Palacios, Ferran Dordal, Jordi Soler
Ajudant de direcció:
Barbara Bloin
Intèrprets:
Àlex Serrano, Pau Palacios, Alberto Barberá
Composició musical:
Roger Costa Vendrell
So:
Roger Costa Vendrell
Vestuari:
Alexandra Laudo
Escenografia:
(maquetes) Nuria Manzano
Sinopsi:

Aquest col·lectiu, compromès amb els nous llenguatges escènics, recrea l’amagatall més famós de la història: una casa qualsevol d’un barri indiferent al Pakistan. I es pregunta si, a força de superposar-se a la realitat, les còpies poden acabar substituint-la.

La casa on s’amaga Geronimo a Abbottabad. Una còpia exacta d’aquesta casa en una base militar de Carolina del Nord. Una altra còpia d’aquesta casa a Jordània, on es filma una pel·lícula. L’operació de recerca i captura més gran de la història. Un xèrif obsessionat amb una balena blanca. Els nois de Take That entrenant-se per a una missió històrica. Indis i cowboys. Avions i cerveses. Còpies, reflexos, imitacions i hamburgueses.

A través del seu llenguatge amb marca registrada (maquetes, videoprojeccions, manipulació de vídeo en temps real i voluntariosos performers) l’Agrupación Señor Serrano presenta un western escènic on la realitat i les seves còpies es mesclen, dibuixant un retrat despietadament pop de la dècada posterior a l’11-S i que va donar pas al segle XXI. Passin i vegin la proposta més nova d’un col·lectiu de creadors que té seu a Barcelona i disposa d’una sòlida projecció internacional.

Premi de la Crítica 2014 en la categoria de noves tendències.

Crítica: A House in Asia

27/09/2016

Agrupación Señor Serrano ens demostra amb aclaparador talent que la captura de Bin Laden no va ser altre cosa que un western

per Ramon Oliver

Que l'operació de caça del terrorista més buscat de tots els temps i captura del seu cadàver ( sembla ser que la possibilitat d'empresonar-lo viu va estar sempre descartada; les repercussions d'un judici públic resultaven políticament massa explosives ) fos coneguda com a "Operació Gerónimo", no deixa de ser alhora tan significatiu com ingènuament revelador. El terrorista en qüestió, no cal ni que us ho digui, era Osama Bin Laden. I la potència responsable d'aquesta captura i mort, evidentment no podia ser altra que els Estats Units de l' Amèrica del Nord. Els mateixos Estats Units que aproximadament 120 anys abans havien llançat un terç del seu exercit a la caça i captura de l'indi apatxe Gerónimo, per  fer-lo tornar a la reserva després d'una sèrie de sanguinàries incursions que havien estat alhora una contundent resposta als atacs rebuts pel poble apatxe. I que havien fet d'ell  una mena d'enemic públic número tant a una banda com a una altra de la frontera mexicana. 

A Gerónimo no va caldre matar-lo: ell mateix es va encarregar en gran mesura de dinamitar la seva llegenda, convertint-se els darrers anys de la seva vida en inofensiva atracció de fira. Literalment: una de les seves últimes aparicions públiques la va fer a la Fira Mundial de Sant Louis que es va celebrar l'any 1904, i en la que no va tenir cap problema a l'hora de regalar al públic amb una cavalcada al costat del president Rooselvet. I aquella cavalcada tenia sens dubte una especial significació simbòlica, i venia a ser en gran mesura una victòria pòstuma d'aquell altre  Setè de Cavalleria liderat pel General Custer que va patir el 1876 una derrota sense pal·liatius a la batalla de Little Big Horn , quan va ser atacat pels sioux comandats per Cavall Boig.

A què , a hores d'ara, ja us han vingut al cap un munt de pel·lícules mítiques, westerns que formen part de la cultura de varies generacions, i que han contribuït decididament a conformar una imatge molt concreta de la historia nord-americana en l'imaginari col·lectiu universal? Doncs també Agrupación Señor Serrano va tenir molt present aquest imaginari col·lectiu amb substrat de western, a l'hora de fer servir  les maquetes , els ninotets i les projeccions amb què aixequen totes les seves propostes escèniques per tal de proposar-nos una singular recreació de com va anar aixó de la caça i mort del cap d'Al-Quaida. Una singular recreació que , vista amb perspectiva - cal recordar que l'espectacle s'ha pogut veure aquest dies dins d'una mena de cicle que ha inclòs també les molt estimulants dos propostes anteriors del grup- ve a significar un cert  salt qualitatiu que anticipa alhora els grans encerts continguts a "Birdie", el nou muntatge de l'agrupació estrenat el passat Grec.

Els Serrano comencen per on cal començar: per una visualització de l'atac a les Torres Bessones  l'11 de setembre de 2001. Una tragèdia que ve a constituir també un punt d'inflexió en la construcció d'aquest imaginari col·lectiu. Que ve a accentuar encara més el radicalisme d'aquells que intenten defensar-se del radicalisme aliè radicalitzant fins al límit el seu discurs. I que alhora, ve a atiar també encara més les inseguretats i la fragilitat pública dels que qüestionen la veracitat aparentment inqüestionable del discurs mític. Sense deixar mai de jugar amb les seves maquetes, els Serrano ens demostren fins a quin punt lla realitat ( la casa on vivia Bin Laden), la reconstrucció ( la casa exacte que es feia servir per assajar l'operació militar) i la ficció que se'n  deriva de les dues anteriors ( la casa que la directora Kathryn Begelow va utilitzar per a filmar la seva notable pel·lícula "Zero Dark Thirty"; però també , la mateixa casa miniaturitzada que surt a l'espectacle) acaben fonent-se i formant part d'un tot indestriable .És així com es formen les llegendes i com es forja el sostrat llegendari que es troba als fonaments de gairebé tota la Història. I en aquest paisatge, també hi cap la no menys mítica imatge de l'heroi trencat que es perd en solitari per l'horitzó ; els Serrano el fan aparèixer , cavalcant  en nits plujoses a lloms de la seva camioneta , i fonent la seva aparent victòria ( ell va estar a la casa; ell , va disparar uns trets decisius) amb el seu fracàs vital, entre coreografies "country" ( l'espectacle també té el seu moment de musical de motel de carretera) i crits del capità Acab: si voleu entendre la relació que existeix entre la captura i mort de Bin Laden i l'obsessiva cacera de la balena blanca empresa pel protagonista de "Moby Dick"no us perdeu quan tingueu ocasió de recuperar-lo aquest magnífic espectacle que ve a explicar-nos també perquè John Ford afirmava sempre que entre la llegenda i la realitat, calia optar per la primera. No per res, Ford és el gran mestre de la història del western.