2015 com a possibilitat

Teatre

informació obra


Producció:
CCCB, La compagnie des Hommes
Autoria:
Didier Ruiz, Antonin Artaud
Direcció:
Didier Ruiz, Jordi Coca
Coreografia:
Tomeo Vergés
Intèrprets:
Nerea Colomé, Eduardo Fernández, Ingrid Font, Aaron Fortoul, Jatin Kanda, Gayatri López, Rihab Matloub, Wilson Muñoz, Sonam Nawaz, Jawhar Nouissi, Sebastián Rembielak, Alicia Rovira, Marisol Rueda
Ajudantia de direcció:
Mònica Bofill
Escenografia:
Charlotte Villermet
Il·luminació:
Maurice Fouilhé
So:
Adrien Cordier
Sinopsi:

No és la primera vegada que el director d’escena Didier Ruiz i el coreògraf Tomeo Vergés creen un espectacle a partir del seu treball amb un grup d’adolescents. Ho van fer a París el 2013, a Avinyó el 2014, i ara ho fan a Barcelona, en una experiència que implica els alumnes de tres instituts barcelonins.

Durant els últims tres mesos, i de manera voluntària i desinteressada, els estudiants han participat en unes sessions de treball en les quals han après a moure’s sobre un escenari, a projectar la veu i a dominar el llenguatge per tal d’expressar amb claredat els seus pensaments. I és que ells ens parlaran sobre la ciutat i el barri on viuen, la seva relació amb els altres, els seus somnis i la seva vida quotidiana, i esdevindran així actors i testimonis alhora del seu trànsit cap a la vida adulta.

Se senten acceptats pels altres? Què pensen sobre l’amor? Què esperen del futur? Ho sabrem en una proposta escènica en la qual els nois i noies parlen al públic, però també s’escolten i es fan escoltar. La ciutat, el món i la vida vistos des de l’adolescència.

Crítica: 2015 com a possibilitat

14/07/2015

L'entesa com a realitat

per Manuel Pérez i Muñoz

L'escenari del CCCB ja ens va deixar un dels més emotius treballs del passat Grec, l'espectacle 'Nadia' de La Conquesta del Pol Sud. En la mateixa línia d'aportar valor a la creació escènica per mitjà del teatre-realitat, '2015 com a possibilitat' obri una finestra als barris més multiculturals de la ciutat per oferir-nos un testimoni de vida, el curt però intens periple vital d'un grapat d'adolescents d'entre 15 i 20 anys.


El director d’escena Didier Ruiz i el coreògraf Tomeo Vergés aixequen l'experiment a Barcelona com abans ho havien fet a París o Avinyó, i és aquesta la gràcia, poder copsar el context dels joves quasi en la seva totalitat fills d'immigrants, habitants de barris com el Raval o Poble-sec.

El primer gran mèrit és haver aconseguit que els adolescents trenquin la por escènica per tal que la vergonya no encarcari la proposta. El segon és haver-ho portat tan lluny en matèria de ritme i expressivitat, de forma que aconseguim entrar sense problemes en la ment d'aquestes persones a meitat camí entre la infantesa i l'edat adulta.

La pròpia imatge, l'amor, el sexe, els somnis; un retrat de com són i què esperen de la vida, una bufetada de realitat que desmunta prejudicis, sense pamflets, només acostant-nos a un món tan proper i tan lluny alhora com és la ment d'un adolescent.