Zen del Sur (que ja s’ha pogut veure Órbita a la Mercè del 2024) s’ha atrevit a parlar d’afeccions mentals en un espectacle de circ. L’aparell en forma de roda Cyr ovalada doble transmet bé aquesta soledat i la dificultat de relacions amb terceres persones. Els dos intèrprets saben moure’s i mantenen uns personatges que evolucionen lentament cap a un quadre tendrament reconciliador.

L’espectacle manté una elegant il·luminació i uns elements escènics que hi aporten la poesia per explicar com coincideixen les dues ànimes solitàries. Amb la guitarra, el gong i el cant van destil·lant sensibilitat i aconsegueixen commoure a bona part del públic. Potser la pega és la seva mirada excessivament bonista, en la que no es percep dolor o por en uns personatges que, com a mínim, d’entrada, haurien de ser molt més esquerps, desconfiats, tancats en si mateix. Un exemple del món complex de l’autisme el relata molt bé Engruna teatre (Dins el cor del món) … O els de Bambí Cia de Teatre/ La Maièutica (Tot en ordre)

Així i tot, aquest Xpectro és un encert en la tria dels elements circenses que s’inspiren en la roda Cyr i en el pal xinès, però no ho són. És des d’aquesta diversitat dels elements que mostren la diferència dels protagonistes, una metàfora molt adequada.