“Woyzeck”, l’heroi de Büchner (1813 1837) barber de l’exèrcit alemany, lleig, capaç d’assassinar quan la seva alienaciò arriba als límits, humiliat per tots, abusat pel doctor i pel capità però també pels soldats, té tal alienació que el fa capaç de matar el que més estima. Es l’obra inacabada de Büchner (1813-1837) que no va pas tenir una vida fàcil i que ens presenta la follia de la misèria i la desesperació. L’espectacle que comento és la posada en escena que en fa la companyia Parking Shakespeare, un grup que presenta normalment excel·lents espectacles al carrer, a l’entorn de l’Estació del Nord i que va estrenar “Woyzeck” a la nau industrial Palo Alto del Poble nou. Ara ho fan a la Sala Beckett, en versió, adaptació i direcció de Marc Rosich. Són seqüències curtes i molt dinàmiques, que es fan enmig del públic, que seu a banda i banda. Woyzeck corre entorn a l’espai continuament sense parar. Els altres actors i actrius també corren gairebé sempre. Una melodia suau sona de tant en tant a partir d’un aparell antic que manipula un dels actors. Tot és senzill, repetitiu i molt dinàmic. I al final entens la profunditat del seu sentit. No sé si algú que no hagi sentit mai a parlar de “Woyzeck” entendrà l’espectacle, però sens dubte es quedarà enganxat amb el seu ritme i en el dinamisme que ens deixa veure la terrible tragèdia del personatge.