Marc Fonts, de Teatre Mòbil és Morc Fants en aquest treball en solitari.La veritat és que en el seuu clown i en la manera de desenvolupar l’acció hi ha molt de la literatura escènica de Teatre Mòbil. En aquesta peça, nova de trinca, es nota que hi ha algunes idees ben trobades (tothom celebra l’entrada amb la caiguda de culleres) però que li falta agilitat en l’execució. També es percep que hi ha ginys que encara ha de treballar més per treure-li més suc. Perquè, així com el personatge (dissortat antiheroi que no aconsegueix triomfar mai) està molt ben assentat, falta que aprofundeixi en les accions, que el facin coherent en la seva actitud vital i alhora molt mes eficaç en el gag.  A mesura que avança la peça, la tensió va caient. Es pot riure de patacada i també poca-solta, i tant que sí, però cal que abans s’hagi explorat bé des d’on s’ha de transitar per aquest viatge de comicitat.

Morc Fants sap treure suc de l’actualitat. Segur que serà un element absolutament viu a l’escena. El més interessant de la proposta és la seva voluntat de treballar en diferents registres per accedir a l’interès dels diferents públics d’edat. Però encara li falta tensar bé una mínima trama per superar la gràcia de la patacada per la patacada. Una caiguda és més efectiva si el públic la pot intuir perquè ffa estona que l’accident es palpa, sense que l’antiheroi de l’escena en sigui conscient a escena.