Al Mercat de els Flors es va veure Vessel, del belga i francès Damien Jalet, un dels coreògrafs més reconeguts actualment en l’àmbit internacional, acompanyat de l’artista plàstic japonès Kohei Nawa. Aquest espectacle neix el 2015 a partir d’una residència compartida entre tots dos artistes a Kyoto, on es va estrenar la peça el 2016. L’afinitat de Jalet amb creadors japonesos va més enllà d’aquesta col·laboració, de fet, cal destacar també la composició musical de Marihiko Hara i Ryūichi Sakamoto, així com la il·luminació de Yukiko Yoshimoto i la participació d’intèrprets japonesos entre els set en escena (Aimilios Arapoglou, Nobuyoshi Asai, Ruri Mito, Jun Morii, Mirai Moriyama, Astrid Sweeney, Naoko Tozawa).

L’espectacle, que només s’ha pogut veure dos dies al Mercat de les Flors (amb les entrades exhaurides), parteix de la fusió entre escultura i coreografia per plantejar un cos no humà i més col·lectiu que individual que se situa en un espai mític (escenografia de Kohei Nawa), que tant podria ser l’origen de la vida com el lloc d’un sacrifici (el de l’individu?). Vessel (“contenidor de líquid”) s’inspira en Kojiki, el llibre mitològic japonès més antic (s. VIII) sobre la creació de les illes del Japó, d’aquí la investigació anatòmica del cos amb relació a materials sòlids, líquids i ambdós alhora. L’espectacle és un viatge entre mitològic i oníric per a l’espectador (sobretot si és diumenge a la tarda i no t’has pres el cafè després de dinar), que a partir d’imatges calidoscòpiques i un ambient misteriós, el transporta a imaginaris que van de la microbiologia a l’anatomia i de la fantasia al ritual.

Clarament Damien Jalet i Kohei Nawa han tingut els recursos necessaris per plantejar un espectacle com aquest: l’escenari amb un pam d’aigua, intèrprets impecables, música original, una mena de petxina gegant, material que es manté líquid gràcies a un moviment constant, però se solidifica en treure’l d’allà, etc. Però s’agraeix  la pulcritud de l’estètica i del plantejament escènic, ja que els recursos tècnics –també els cossos i el moviment– estaven en tot moment al servei de la dramatúrgia i la composició plàstica de l’escena.