Una parella de ballarins de la companyia noruega Frikar ha tingut la valentia de construir una coreografia a partir de les tonades populars. Amb la trompeta de Raynald Colom en directe signen una peça vital, de notable energia dalt de la tarima. Després d’una breu pausa els mateixos ballarins baixen penjats d’una grua immensa peer la façana de l’Ajuntament, Es mouen en la verticalitat però sempre des d’un pla (el que sembla intuir que han adaptat els moviments a la part de la façana on no hi ha obertures. La dansa vertical és espectacuular i exigeix una notable valentia per superar el vertígen, però té una limitacio evident. Sobretot si només l’acció es produeix entre una parella. És evident l’espectacularitat, que agrada i aixeca exclamacions entre el públic però que, dramaturgicament parlant, no aporta res. és evident que al risc, cal sumar-li hores de pràctica, i uns cossos en forma per poder saltar sense perdre l’equilibri. La dansa vertical permet evolucionar tant en moviments com en dramatúrgia. Cal, però, investigar amb els contrapesos dels ballarins i en les façanes on s’ha de desenvolupar l’acció.