Aparellar Una voce in off de Xavier Montsalvatge i La voix humaine de Francis Poulenc té lògica dramàtica i musical. Són dues òperes breus que aborden l’abandonament i la solitud amb l’excusa de ginys tecnològics (una cinta magnetofònica en la primera obra, el telèfon en la segona), tot i que el títol del compositor francès té una envergadura superior. El muntatge de Paco Azorín, dins d’una estètica almodovariana, peca de voler mostrar més coses de les necessàries, però funciona en termes globals. En l’òpera de Montsalvatge, Ángeles Blancas compensa amb la seva entrega el desgast vocal, mentre que la musicalitat de María Bayo no arriba a crear una composició colpidora de la protagonista de Poulenc. Bona feina de Pablo González i l’OBC.