La Pera Llimonera treu or de la seva peripècia divertida a partir d’aquest conte clàssic. Equívocs constants , jocs de paraules i grans gestualitats que desemboquen en un evident ridícul de l’emperador. És un joc desbocat, similar al seu Baobab. Un arbre, un bolet i un esquirol. Però, qui desperta la lucidesa estabornida de tanta tela, moda i lluïment és la Greta una jardinera de la cort (o bé, una perxa amb molta personalitat i que celebra tenir un únic vestit que se l’arregla cada cop que de li embruta, arruga o descús).

En aquesta mena de taller en rodes d’aquestes venedors, que confabulen amb el conseller corruptes com embutxacar-se bosses d’or sense treballar desprèn un quadre màgic, preciós que revela el treball ingent que significa elaborar una peça de roba. I que ajuda a valorar millor l’us i abús de cada peça de roba. Després de molta comèdia de traç gros es destapen amb una reflexió a partir d’unes ombres xineses amb molt més rerefons que els doblecs d’aquest vestit invisible per a les persones tanoques. A l’emperador li venen motos invisibles fins que entén que una cosa és regar i una altra regnar. La Greta és la reina del jardí en aquesta farsa de patètics personatges que se les donen de més llestos que els altres.