Si algun rastre ha de deixar a la boca la comèdia Somni d’una nit d’estiu és una frescor dolça, sana i amable. Com si fos tota una macedònia. La directora i dramaturga Sílvia Navarro Perramon ha fet una segona versió d’aquesta peça de Parking Shakespeare (la primera de la companyia va anar a càrrec de Joan Maria Segura i vestia tot l’equip amb monos de jardiners, com la vam veure a Fira Tàrrega el 2011) molt juganera. Puck (Ricard Sadurní) va de sobrat, desmenjat, també quan l’erra. José Pedro García Balada dobla el paper d’Oberon i el de Teseu (el primer, venjatiu i còmic; el segon beneit i ingenu alhora). Júlia Santacana fa els altres dos antagònics de l’actor i amb una actitud intel·ligent de la que no diu res, però que ordena tot allò el que l’altre es pensa que ha disposat. Els silencis d’Hipòlita són un llibre obert, no badin a buscar-la com escolta i s’esglaia per les atzagaiades de Teseu, el seu nuvi talòs.

Parking Shakespeare repeteix la fórmula d’alternar una comèdia reposada i un drama. Vigileu en no confondre la data perquè la tensió de Romeu i Julieta es talla amb una ganivet, mentre que la frescor del Somni, roda avall despreocupadament. Aquesta és una de les comèdies més màgiques que sovinteja en els teatres (penseu en El Club de los poetas muertos, per exemple). S’han fet versions ben sucoses en clau hip hop (Shakespeare on the beat, 2014) o la descafeïnada a la Sala Gran del TNC. Els Pirates també van fer una còmica versió a La Seca al 2017 (avui Escenari Joan Brossa).

El joc dels quatre joves és el típic joc dels disbarats que preveia Shakespeare. Tot roda ràpid i les persecucions amoroses diverteixen amb cançons romàntiques en castellà (des de Mecano fins a Miguel Bosé, entre d’altres) que ja insinuen que l’amor, a voltes, dura l’èxit d’una cançó d’estiu. Evidentment, acaben de fer el paquet l companyia de còmics que preparen la tragèdia per a les noces de Teseu i Hipòlita. Tascó, convençut de la seva psicologia actoral (Joan Codina); Flauta, sacrificat estrenyent-se els genitals per fer més prima la veu (Omar Sanchís); i Troca (Sara Sansuan) la més explosiva dels tres. Els tres actors, d’aquí ve el títol d’aquesta peça, vesteixen amb pantalons de síndria, plàtan i kiwi: la garantia que la macedònia, com aquesta versió, és ben sucosa i recomanable en aquestes vetllades d’estiu a l’ombra des til·lers.