La cultura catalana deu ser de les més escatològiques del món. Des d’El caganer dels pessebres al Caga tió de Nadal. I tantes altres demostracions (pets de monja?) gastronòmiques. Aquest to irreverent té un indubtable compoment còmic, de tirar-se a les espatlles les vergonyes més íntimes i comunes de tot animal. En aquest sentit, el joc que proposa aquesta peça conjuga molt bé amb el quadre. Tenen tot un artilugi ben sonor i vistós amb un carro que transporta una gran merda inflable. Sens dubte, és una postal llaminera, per a les festes majors, per a donar color i festa als carrers. Però el treball actoral és, per ara, molt limitat. símplement, convenir a anar de ventre de forma comunitària, baixar-´se els pantalons i inflar l’escultura. Hi ha molt més joc possible (els de Merda d’artista van treure-hi molt més recorregut a partir d’aquella caricatura a l’art…). Ara que la companyia ha trobat un bon tema i l’ha sabut plasmar plàsticament, convé treballar una petita trama, un joc, probablement que no s’allunyi de l’escatologia tant primària però que connecti amb els espectadors, els hi doni més joc o els faci seguir la comitiva seduïts per alguna raó més que la música i la tifa gegant com a bandera… no?