La companyia Sauf le dimanche és juganera. Sota el concepte de bescanvi (trueque, en castellà que al·ludeix al títol) és capaç de construir breus coreografies. S’intercanvien les ballarines interpel·lant al públic i demanant un gest. A partir d’aquell moviment elles crearan (com si fossin unes improvisadores del Improshow o del No sé com gloses) una partitura coreogràfica breu, a partir d’una m-usica que també sorgeix aleatòriament. és un rtepte constant en el que cal construir una peça amable, coherent a la troballa i que sigui prou engnyodsa perquè es faci rotllana.

El joc és aparentment senzill i directe. I atrapa un públic amb ganes de participar però sense la necessitat de quedar massa en evidència; un espai còmode per intervenir en un espectacle en viu i sortir-ne sempre amablement representat. El vestuari (de blau klein) es completa amb unes cintes blaves que es van donant a cada persona que ha ofert un moviment (habitualment prou ampli per ser reconegut quan s’introdueix en cada peça breu). Aquest color ila similitud de les dues intèrprets (que semblen siameses), amb el mateix pentinat marca prou la diferècia de la concurrència per determinar que elles lideren ua proposta artística. Es treballa des del somriure, des de la complicitat, sempre sumant a la curiositat de cada participant espontani. Una troballa del cartell Inesperat de Fira Tàrrega, un regal imprevisible que deixa molt bon regust de boca.