Roser López Espinosa té una dansa molt física, amb un contacte constant. Si al seu duet de Lowland el video projectava una línia d’infinit, els braços anaven molt més enllà de la seva extensió física, ara, a Trama, sembla una dansa que rodola din seu. És orgànica. Sembla lògic un moviment precedit per un d’anterior. Hi ha un punt major de circ, acrobàtic, (també en va fer alguna provatura incorporant el moviment de les arts marcials a Tàrrega, a Hand to hand) i un desgast d’energia molt generós. Trama, en tot cas, recorda al cop viu i juganer de Before to fall (Tàrrega 2011), però multiplicat perquè, ara, el moviment s’amplia amb un cos de ball més ampli.

Pel que fa a la dramatúrgia, amb el joc de les ballarines que es descorden (ara els cordons de les botes, ara la trena de cabell) manté un fil molt prim. Però suficient. Sobta, aixo sí, l’espai. Consta de tres grans parets fetes de tires de gomes (que permet projectar-hi i traspassar-les). Al final, només serveix per projectar-hi algunes ombres i filtrar la llum dels focus laterals. És com si s’hagués estalviat, finalment, utilitzar-ho perquè els cossos, en contínua espiral coral, ja desplegava un material molt interessant.

És una peça molt dinàmica, de grans desplaçaments en un espai molt ampli, de punts acrobàtics circenses i que pot veure un ampli ventall de públic. No cal un argument ni uns personatges concrets, perquè hi traspassa una vida que persuadeix la mirada de l’espectador (més o menys habitual a la dansa) i que contagia la vitalitat.

Vols veure’n un tast de la coreografia?