Tour

A contracorrent d'aquests temps en què tot -incloses les emocions- ho volem ràpid, Carla Farreny ens proposa aturar-nos i descobrir l'ofici solitari del terrisser, una de tantes feines en risc d'extinció. Combina la tècnica artesanal de la ceràmica amb la del trapezi, totes dues sustentades en l'ús de les mans i antagòniques en el sentit que una al·ludeix a la terra i el pes, i l'altra, a l'aire i la lleugeresa. Acabarà fusionant ambdues disciplines de manera molt plàstica en una proposta íntima i poètica que exigeix una relaxada predisposició del públic. Una instal·lació lumínica on es projecten imatges, entre elles primers plans del seu treball artesanal, i música en directe, molt atmosfèrica i amb apunts electrònics, completen aquesta peça multidisciplinària que introdueix l'espectador en un suggerent món de sensacions. Formada en trapezi fix, verticals, dansa i també en ceràmica, l'artista, procedent d'una família d'artesans joiers, ha volgut en aquest primer projecte personal compartir amb el públic la seva fascinació pel treball manual. Ho fa transmetent la calma i la sensibilitat del terrisser. Comença modelant amb les mans un bloc d'argila –“en transformar la matèria, ens transformem nosaltres”, cita una veu en off- que després col·loca al torn on va adquirint les formes d'un atuell. Conclosa aquesta, s'alça sobre el trapezi per iniciar el diàleg entre el treball de terrissaire i el d'acròbata, repetint amb el cos els efectes de la verticalitat i els girs que fa el torn amb l'argila. Després, utilitzant la instal·lació on es projecta la peça de ceràmica, sembla introduir-s'hi i fusionar-se en un efecte de gran plasticitat i bellesa. Tanca l'espectacle –idoni per exhibir-se també a museus- amb un poètic final, convertida ella en la matèria que gira al voltant. Una proposta original que uneix amb senzillesa i sensibilitat les arts plàstiques i escèniques.

És d'aquells muntatges que, sovint, passen desapercebuts en una cartellera del festival que s'amunteguen propostes de companyies més conegudes i que no té massa oportunitats per ensenyar-se. Carla Farreny (l'obra també es porà veure al Temporada Alta, en breu) fa una peça molt íntima, que aconsegueix casar màgicament l'art d'aixecar una gerra de fang en un torn i el seu exercici de trapezi. el ritme és volgudament lent i el repte de comparar-se amb Fang (també circ i argila) de Quim Girón, és d'alt risc. Farreny també uga amb els diferents elements per moldejar argila i aigua, partint d'una mirada molt més científica, acurada, anmalítica. L'acompanya un mñuisic en directe que introcueix breus pistes de so electrònic, que combina en directe i una càmera que permet veure (santa paraula) el treball en primeríssim pla de les mans que dominen el fang dins del torn. Si giron treballava sobre una gran massa de fang i hi feia verticals o es disfressava amb màscares grotesques, de manera similar al Paso doble de Manel Barceló i ¡Josef Nadj, Farreny no pot utilitzar la gerra per desenvolupar´hi la seva especialitat circense. Però amb una simple cita, com qui hi topa de casualitat aconsegueix justificar i comparar l'argila aixecada fentr les parets d'una gerra amb el joc contra la gravetat dalt del trapezi. Tant senzill, tant net. Un cop dalt, tampoc abusa de grans espectacularitats; més aviat juga novament amb la ciència i l'equilibri més analític, buscant superar la força que empeny avall amb gotes d'energia sense sobresalts. Si Farreny ha enganyat la gravett de l'argila construint una figura, ella repeteix al trapezi aquest repte cap al buit.sense presses, ni nervis (aparentment) la peça acaba com l'artesà que posa l gerro al forn per a consolidar-lo. El seu treball artístic es confon amb una peça més de l'estanteria de gerres que ha anat treballant al se particular obrador amb el públic observant-la. Més enllà de la imatge mítica del film Ghost (és evident el plano curt), el treball amb elements nobles ens trasllada a Joan Català amb treballs com Pelat, Menar o 5.100 m/s. La seva simplicitat casa també amb el de Júlia Farrero Teia. Hi ha un secret silenciós que batega en aquests treballs introspectius i magnètics que, com el circ, busquen desbordar la raó en el desequilibri. Tant senzill, tant complicat.