Els musicals de nova creació —com es diu dels catalans—, sembla que, de les pedres, en treguin pans. Vull dir que, crear una trama basada en un fet tan anecdòtic com el de les recents falsedats de l’actriu catalana Anna Allen és gairebé com aconseguir fer un pa de pagès en forn de llenya ben cruixent d’un simple còdol de riu.

Anna Allen (Girona, 1977) havia obtingut una certa popularitat arran d’un paper televisiu dins de la sèrie espanyola «Cuéntame cómo pasó» i havia treballat en altres sèries com «Acusados» o la catalana «La Riera». Però, de cop i volta, s’inventa una falsa participació com a actriu en la sèrie «The Big Bang Theory» o en una producció francesa sobre Versalles, o en treballs per a la BBC, invitacions falses als Oscar i relacions inexistents amb personatges del món artístic de Los Angeles. (…)

Entremig de «Tots som Anna Allen» hi ha noranta minuts d’un musical de petit format amb molt bon nivell de composició i d’interpretació i una bona dosi d’humor intel·ligent. Un nivell que mantenen en totes les intervencions musicals les dues actrius protagonistes, Noèlia Pérez (anomenada en la ficció, Emma Casademont) i Mònica Macfer (la que representa en la ficció l’autèntica Anna Allen). Al costat de l’esmentat actor Sergi Cervera (el dramaturg i director de ficció Mario Torres) hi ha l’acompanyament al piano d’Ernest Fuster, amb fugaces intervencions que l’obliguen a posar pau entre els col·legues de la comèdia o, de tant en tant, fugir d’estudi i fer un mutis discret.

«Tots som Anna Allen» és una comèdia musical d’humor blanc —o roig encès, depèn del moment— i alguna sortida picaresca que no fóra gens estrany que tingués un considerable recorregut perquè la seva base musical garanteix un espectacle que fa de bon veure i de bon escoltar. (…)