La companyia de dansa tradicional basca demostra, novament la seva versatilitat. Ho va fer quan va encarregar una coreografia a  Cesc Gelabert (Gelajauziak) També quan va afrontar el repte de casar el Kova de Marcos Morau (Oskara) a la seva dansa tradicional. Ara, ha trencat l’útima barrera: la temporal i han aconseguit casar, en una breu peça d’alta intensitat i continu joc de 25 minuts. Nil Fruitós segueix sent el que millor connecta amb el públic però, sense spoder-se refugiar en grans dispositius tècnics, gasten un hip hop que aixeca la pols, com també ho  fa l’energia dels bots i les cames rebotant del ball folklòric. És una feliç trobada perquè mentre la parella de hip hop integra les pases clàssiques al seu look urbà, els dos integrants de Kukai disfruten amb el  joc i el punt d’exhibició amb una mena de diàlegs coreogràfics,més que no pas les clàssiques batalles de dansa urbana. L’espai, a la plaça del Torin torna a ser un altre membre còmplice de la peça.  La dansa arrenca als balcons i, posteriorment, es desplaça a la sorra i per les baranes de l’esplanada. Molt de joc, de broma, de connexió,, de traspassar les ganes de ballar. Rítmicament.