Todo lo posible. Cía. Nueveuno

La companyia de malabars murciana Nueveuno és dels que van entendre millor que es podia fer un espectacle de circ sense inflar-lo de massa trama. La van clavar al seu primer treball: Suspensión. L'espectacularitat i, sobretot, les troballes per desplegar uns exercicis que s'ensenyen arreu igual, tingués colors i textures noves, que sedueixin per la imatge el públic. Simplement. Una segona proposta, Sinergia 3.0, va caure en el parany de voler donar massa opinió benintencionada però excessivament doctrinari. Ara, Todo lo posible (un títol que sembla dialogar amb Nada es imposible del Mago Pop, i sembla que no deu ser casual) es troba en un camp intermedi. Tanta paròdia acaba amb la paciència de l'audiència. Sort n'hi ha, això sí, de veritables moments de malabars que els fan sota els 10 minuts musicals de Nina Simone, per exemple. El llum marca els límits pels quals ha de fer paràbola les anelles o les boles. Més qüestionable és el diàleg amb les boles, que acaba caient en la cantarella. També és brillant el moviment de boles a partir de la càmera zenital (en el que podria se una nova versió de malabarisme de prop, com a la màgia per a grans audiències) i, evidentment, l'exercici introspectiu del Fer al fons de l'escena en una taula on apareixen boles, volen canvien de direcció i provoquen el terrabastall que perjudica el relat d'orgull excessiu sobre l'èxit de Jorge Silvestre. Nueveuno s'atreveix a preparar-se un text per a quan rebi un premi per l'espectacle com deia pla a "Supone Fonollosa" que ja tenia pensades les cites pels autògrafs "alhora ha puedo començar a escribir mi libro". Sota un aparent relat sobre la persecució de l'èxit, el professional i el personal (la necessitat de sentir-se escoltat i estimat) emergeix un quadre antagònic entre l'heroi i l'antiheroi. Sembla que la personalitat dels mateixos actors (el repartiment es completa amb Nico Nale i Miguel Frutos) hagi servit per donar volts diferents de les contradiccions de la fama. Voler transcendir té un cost personal que no sempre s'equilibra en la mateixa balança.