L’humor negre és, socialment, perillós perquè no es considera adequat riure’s de les desgràcies mentals dels altres. Efectivament, és un acudit cruel ridiculitzar aquell que no pot corregir un tic, o un TOC (perdó per la broma fàcil). La conseqüència d’aquest comportament, però, és que de la persona diferent, si se’n té compassió, se l’aparta del món quotidià. Un dels primers que reclama trencar amb aquest vidre protector que els aïlla és Albert Espinosa. De la seva lluita amb el càncer, ell no en treu el cant a la superació (sempre lloable) sinó uns acudits sense filtre. L’efecte és terapèutic perquè normalitza el pacient al món d’avui. Però riure’s d’una malaltia que un no té ja és un altre desafiament. Ho van aconseguir amb una teatralitat de l’escola Lecoq els Titzina Teatre a Folieu a deux (2003). La versió àgil i pròxima que Jordi Galceran fa del TOC TOC de Laurent Baffie se’n surt amb nota. Els mateixos personatges amb deficiències es riuen de les seves manies i, també, de les dels altres. El mèrit és que ningú se sent ofès.