A la Sala Hiroshima, arriba una coproducció del Festival Grec de Barcelona dirigida per qui és l’ànima de l’espai: Gaston Core. “The very last northern white rhino” parteix de la història de les dues darreres femelles vives d’aquella subespècie de rinoceronts, per endinsar-se en una experiència amb diverses capes de significat. Es tracta d’un solo, ballat per Oulouy, actualment resident Barcelona i de Costa d’Ivori, especialista en danses urbanes.

El joc consisteix, precisament, a descontextualitzar aquells diversos estils i situar-los en un espai escènic, per a connectar-los amb la dansa contemporània a través de dibuixos retallats on es barregen sense solució de continuïtat, tradició Afro inclosa.

L’altra lectura arriba de la mà de l’observació del mateix fenomen: un “rara avis”. Què faig jo aquí? Alguna cosa així com el captiveri d’aquells dos exemplars que van certificar el final dels rinoceronts blancs de Nord; o la del ballarí de carrer sotmès a les regles de la caixa negra.

És una de les perles del Festival, amb un ballarí extraordinari i una direcció coreogràfica brillant.

Text publicat a El Temps de les Arts