Titelles de guant anglesos amb una tradició que arrenca
del segle XVI i té les arrels a la commedia
dell’arte italiana (com el nostre putxinel·li, el personatge de Punch
deriva directament del Pulcinella napolità).

Rod Burnett és un excel·lent manipulador que fa anar els
personatges amb una intensitat i un tempo escènic que fan les delícies dels
espectadors més menuts i fan petar de riure els ganàpies com un servidor. El
trapella Punch, la seva dona Judy, el seu bebè, el pallasso Joey, els policies,
l’esquelet, el cocodril i el Dimoni cobren una intensa vida en les mans i els
recursos vocals de Burnet. Molt hàbil amb l’ús de la llengüeta (reservada per a
les intervencions de Punch), té diversos registres de veu per a la resta de
personatges, alhora que omple l’espai sonor amb la seva harmònica.

La canalla s’ho passa d’allò més bé intervenint espontàniament
en aquesta comèdia de titelles de garrotada i avisant sorollosament els
protagonistes quan apareixen personatges foscos i amenaçadors com l’esquelet,
el Dimoni o els policies. Cal dir que els nens veuen normal que, seguint la
tradició popular, Punch fiqui el bebè a la màquina de trinxar carn i l’acabi convertint
en botifarres. Potser alguns pares no ho veuran tan normal o educatiu, però jo
els demanaria que recordessin els ogres, els gegants, les bruixes i els llops
ferotges de la nostra tradició rondallística.

Un espectacle àgil i dinàmic que connecta amb una gran
tradició titellaire europea, un xou molt divertit per als més menuts, l’oportunitat
de veure a Barcelona un mestre titellaire requestat arreu del món (Eugenio
Navarro l’ha dut a La Puntual, però ara arriba de Jordània i se’n va al
Brasil). Només fins a diumenge 14.