The professionals

The professionals engega com un coet. Sense quasi poder-se seure, ja es posen el públic a la butxaca. Un exercici d'alt risc però que superen amb nota. Es nota la seva capacitat de connectar i empatitzar amb els espectadors, el seu contacte directe és directe i sense necessitat de pressionar ningú els porten al seu terreny. El problema és que la peça va perdent gas, intensitat, allargant-se massa en les darreres escenes. segurament perquè no encerten en el ritme, en l'ordre de les escenes.Ho saben molt bé el Tricicle (Bits, Sit, Garrick) o, mirant més aprop Los Modernos, que els han precedit (Los Modernos 15 años). És imprescindible encadenar escenes llargues amb breus per imprimir un espectacle a diferents velocitats. En aquest món de precarietat laboral és molt encertat trobar una comèdia amb els tòpics dels diferents professionals. Des del bomber al polític, l'arquitecte o... el desactivador de bombes! El surrealisme còmic permet casar-ho tot i completar-ho amb una bona salsa.El ganxo d'aquesta jove companyia (tot i que fa anys que treballen junts i se'ls hi detecta una notable compenetració i complicitat) és la seva frescor. Per això responen molt millor els moments d'una espintaneitat sense necessitat d'efectes, que els que volen ser  de gran efecte amb una sonoritat que, en realitat, no ho ompla com deuria. Potser seria més senzill mostrar aquesta  proximitat, aquest gust pel detall jugant a aquesta pobresa de mitjans. De totes maneres, cal valorar que el públic riu agraït, surt prou satisfet capaç de riure's de les seves vergonyes confessables amb uns clowns un punt provocadors i exhibicionistes amb comicitats diferents (cadascú força la seva vis còmica, sense arribar a tenyir-la d'un caracter o personatge; se'ls veu a ells mateixos passant-h'ho bé) però altament combinables. Tranquils, aquests diferents ingredients de despropòsits no arriben a ser perillosament inflamables.