El xai Shaun (SX3) era més conformista que la protagonista, que s’amaga en aquesta caixa misteriosa a The most dangerous animal in the world. Tots dos assumeixen rols humans. Si Shaun prova de resoldre, bonament, les excentricitats del pastor, aquesta ovella es va adonant de la potència de l’amor i de la necessitat de llibertat. Evidentment, per defensar aquest deliri només es pot sostenir amb una animalada ben surrealista. Què li passaria a una ovella que se sentís capturada per l’amor humà. No parlem d’Edward Albee i La cabra (O qui és Sylvia) sinó d’un xai que balla, canta, es dirigeix el públic i, finalment, trenca el tancat, rebel.

La posada en escena permet trencar qualsevol convenció. Qualsevol coherència. Qualsevol raccord dramàtic. Simplement, quan un estima bojament desatén a tot i ho viu extremadament, sigui cantant i ballant en un karaoke en plena eufòria, sigui lamentant-se i provant de tenir-lo amagant-li el telèfon mòbil i enfonsant-se en el fons del seu refugi. Tot és possible i l’actriu Ksenia Parkhatskaya, amb un desplegament d’aptituds, ho fa viable amb una facilitat increïble.