És un privilegi
poder gaudir en poc més d’una hora dels millors gags d’uns grans del clown com
el trio de Los Excéntricos. Amb més de 30 anys sobre els escenaris, han dedicat
la vida a la professió i aquesta els obsequia traspuant talent i domini de l’escena.

Aconsegueixen
dibuixar un somriure permanent al públic des del minut 1. Un somriure que
explota en riallades quan s’arriba al clímax, precís i controlat, sense forçar-lo,
sense embafar. Generen empatia, bon rotllo i ganes de veure totes les
peripècies que els passen.

La
dramatúrgia els disposa a actuar a la plaça –ficció dins la ficció– i ho fan
amb un seguit de números musicals, malabars, jocs de paraules, titelles i pallasso.
Així, toquen des d’instruments reals fins a inventats (com el violí-trompeta o
el pal de fregar elèctric), ofereixen un concert de campanes i una surrealista bufada
de dits, fan voleiar pilotes i treuen suc de la seva vis còmica amb esquetxs
variats al voltant de la representació. Alguns són clàssics i més que
previsibles, però estan tan ben resolts que se’ls espera com si fossin nous de
trinca. D’altres sorprenen per la seva inventiva i no els revelarem. I encara d’altres
es repeteixen al llarg de la funció arrencant ara sí ara també els riures dels
presents. És el cas del característic ‘jajaja’ d’en Zaza, que recrea un
personatge entranyable que es guanya a tothom.

Tots tres –en
Zaza, el Sylvestre i la Marceline– s’entenen de meravella i es complementen
amb un humor blanc que es posa bé es tingui el dia que es tingui. Val més que
la pena descobrir-los si encara no se’ls ha vist mai i reviure els seus millors
moments si ja s’ha estat tocat per la seva gràcia. Una selecció dels tops de Los Excéntricos és una oferta a
aprofitar!