The Hole & Corner travel agency

Sembla mentida però molts de nosaltres hem acabat per percebre el turisme com un problema, una gallina dels ous d'or de doble cara. Partint d'una reflexió sobre l'empresa turística i transformant el públic en accidentals visitants d'un espai sense interès, aquesta divertida peça de Marga Socias i Kristofer Krarup aprofita per criticar també la banalització d'una societat entregada a misticismes de pa sucat amb oli, capaç de creure qualsevol cosa si és convincentment ensabonada per promotors que aspiren a treure suc. El més interessant de tot plegat és que fins i tot un espectacle que parteix d'aquesta base és capaç de crear moments d'intimitat “còsmica” de certa volada. Reflexionem.

La “habitant” (o ex-habitant) del Teatro de los Sentidos Marga Socias, en col·laboració amb l’actor danès Kristofer Krarup ens proposen un viatge sensorial per un racó de la ciutat de Tàrrega. Aquest viatge vol ser també una fugida del temps cronològic per entrar en una altra dimensió temporal. Els espectadors són conduits a un indret específic de la ciutat: és allí on l’agència de viatges ha establert la seva seu i, des d’allí, iniciem el recorregut. Un cop acceptat el joc per part dels participants, els actors (Marga Socias, en català o castellà, o Kristofer Krarup, en anglès) ens fan de guies i ens conviden a obrir els nostres sentits proposant-nos perspectives diferents de les coses més quotidianes. El treball, que molt bé podria considerar-se un site-specífic, perd una bona part del seu lluïment per la manca d’interès dels carrers i les cruïlles escollits per fer el recorregut. Està clar que no es tracta tan del recorregut pròpiament dit, com de les perspectives que se’ns ofereixen; però s’ha triat un espai tan anodí que resulta un eficaç fre a qualsevol mena de fantasia.

Marga Socias s'ha fet gran i decideix liderar un equip que faci reaitat una insòlita agències de viatges que fixa les seves seus mundials allà on hi ha axismundi, punts de confluència entre la Terra i l'Univers. Amb un joc beneit i la necessària complicitat de l'espectador visiten i aprofundeixen en detalls dels edificis i la ciutat (més ben dit del barri de darrere de l'Ateneu de Tàrrega) per construir una visita ideal per als que creuen en les xacres i les connexions ultraterrenals. EL mèrit del personatge és que, tenir tics d'una notable comicitat (admetent que és necessària una certa connexió amb la Terra, amb el dia a dia, amb les lleis que impera el mercat) aconsegueix anar implicant l'espectadoor en un món cada cop més íntim i descobrint nous plecs en la qualificació d'estimació personal, sense necessitat que ningú digui gaire res; símplement seguint la invitació de la guia que convida a parlar amb els desapareguts a través de la paret que escolta.