Un refrescant,
esbojarrat, jovenívol i rotundament divertit musical que ret un original i merescut
homenatge a la cantactriu Núria Feliu.
La veu en off de Núria Feliu hi és present en diversos moments de l´espectacle,
reconduint  l´acció, que barreja de forma
lúdicament descarada diversos gèneres (comèdia detectivesca, cabaret, musical
i teatre dins del teatre). Sorprenent, desconcertant, amb moments hilarants,
emotius i poètics, l´espectacle està ple de referències satítiques als tòpics
que envolten la figura de la Núria Feliu i també l´àmbit de la cultura i la
societat catalana (impagables les tres porteres de barri xiu-xiuejants).
L´humor a lo Monty Python i els germans Marx (la detectiu amb la pipa recorda
Groucho, i la vident un xic els muntatges de Chico i Harpo), hi és constantment
present en aquest espectacle més que recomanable per seguidors i coneixedors de
la cantant. També molt recomanable pel públic en general, inclús els no prou
coneixedors de l´artista, ja que els hi obrirà els ulls i les oïdes a una de
les personalitats artístiques més importants i amb més brillant aportació i
trajectòria dins de la cançó i la música catalana. D´ella en concret i de tots
i cadascun-a dels integrants d´aquest espectacle en farem cinc cèntims més
endavant.

En escèna, deliciosament histriòniques poden gaudir de tres polifacètiques
actrius-cantants, magnifiques les tres (Laia
Alsina i Riera, Marta Cirici i Laura
Pau), i d´un pianista-actor-arranjador de les cançons (Gerard Sesé), magnífic també. L´idea va sorgir de les tres actrius
i els hi va donar forma dramatúrgica Xavi
Morató (un dels guionistes d´El Jueves i també dramaturg de diversos
musicals) i ha estat dirigits per un dels joves talents teatrals catalans més
polifacètics, Martí Torras Mayneris.

Tots ells pertanyen a
les brillants promocions d´actors-actrius, dramaturgs i directors, amb esperit
polifacètic, sorgides de l´Institut del Teatre en els darrers anys i que
malgrat la seva joventut, tots son just a la decada dels trenta, han adquirit un alt grau de
maduresa, mestressa professional i un constant talent creatiu

En Xavier Albertí
destacava i en feia especial menció d´aquesta excepcional generació d´artistes teatrals
en la presentació de la nova temporada del TNC.

El que un grup
d´artistes joves, en un lloc que s´està convertint en una de les principals
referències teatrals de Barcelona com és el Círcol Maldà (oberta a totes les
edats i a tota classe de públics), reivindiqui i faci un homenatge, divertit i
paròdic, a una de les nostres més destacades artistes veteranes (va néixer el
21-9-1941), és un fet a valorar, a destacar i a imitar.

Se´n fa menció a
l´espectacle a Guillermina Motta, no per res són bones amigues, ¿per quan un
espectacle-homenatge a ella?. La seva aportació, personalitat i trajectòria
artística dona molt material per a un muntatge.  

La
Catalunya escorpina

Catalunya ha patit
masses vegades la direcció d´una èlit cultural elitista i sectària, més donada
a formar capelletes que ha reconèixer la cultura en el seu ampli horitzó. Tot
alló que formava part de la cultura popular ha estat sistemàticament minimitzat
i-o ningunejat (el teatre
popular-Pastorets-Pessebres Vivents-Passions, el teatre afeccionat, el teatre
per a nois i noies, aquells artistes que no encaixaven en les directrius “innovadores”
de la capelleta “intelectual-oide” de torn…).

Un entre altres molts
fets : a la pel.lícula La nova cançó
(1976), no hi són ni la Núria Feliu, ni en Joan Manuel Serrat, ni la
Guillermina Motta.

Afortunadament, per fí,
tenim al front del Teatre Nacional de Catalunya, una persona com Xavier
Albertí, que a més de brillant director i actor, està fent una importantíssima
tasca de recuperació històrica, divulgació i dignificació dels molts i molts
artistes catalans
(actors-actrius-cantants-directors-compositors-empresaris-escenògrafs..),
oblidats o banalitzats (etiquetats pejorativament),  per la “cultureta oficial”. La recuperació de
la Memòria Històrica de les Arts Escèniques Catalanes, perduda en l´oblit és un fet del tot necesari , el conéixement i reconeixement  d´un patrimoni injustament silenciat.  El
seu treball amb Eduard Molner, a l´exposició El Paral.lel (1894-1939), va ser modèlic i continua amb noves
exposicions (veieu l´exposició al vestíbol sobre el teatre a Barcelona als anys 40 i 50), i en la programació i actes paral.lels del TNC.

L´extraordinari
llegat de la Feliu

La Núria Feliu, ha
estat una lluitadora infatigable, contra vents i marejols.

Bona actriu en els
seus inicis al teatre universitari, amb una cura de la pronunciació admirable,
ha estat la cantant més prolífica i que més títols traduïts al català ha
aportat a la cultura musical catalana. Moltes vegades produint-los ella
mateixa, davant de l´indiferència de les editores discogràfiques, ha publicat
50 treballs discogràfics, que acaba de digitalitzar i publicar en CD. Clàssics
internacionals del jazz, el swing, el country, “standards” nord-americans,
grans temes del cinema, boleros i cançons de cantautors europeus (ella va ser
la primera cantant professional en versionar un tema d´un jove
compositor-cantant emergent, Joan Manuel Serrat, Sota un cirerer florit). Va ser la primera col.laboradora de Teté
Montoliu amb les antològiques i pioneres gravacions de grans temes del jazz.
També ha aportat un gran treball en la recuperació del cuplet i les cançons
tradicionals catalanes.

La major part de les traduccions
al català han estat fetes per un gran lletrista, el poeta Josep María Andreu. Malgrat
els oblits oficials, a la Núria Feliu mai li ha faltat el calor del seu públic,
la gent del carrer, la gent del poble…”Mireu
com ve, mireu com va”, que sí ha sabut apreciar i valorar el que artística
i humanament segueix donant-nos.  Si en
voleu saber més, www.nuriafeliu.cat

Laia,
María i Laura, la idea

Les tres
protagonistes varen ser les impulsores del projecte. Les tres diplomades a
l´Institut del Teatre i amb estudis complementaris a Anglaterra i altres llocs
d´Europa. Brillants actrius i cantants varen coincidir les tres recentment al
musical Nevares d´Ignasi Roda al
Grec-2014. La Laia Alsina i Riera,
ja era co-fundadora de la Companyia La Reial amb la que ha actuat a diversos festivals
 europeus, Maria Cirici ja havia treballat amb la Laura també a Josafat el Musical, i la Laura Pau, component de la Companyia
Els Pirates, el col.lectiu que gestiona el Maldà, venía de participar al Tirant lo Blanc del TNC.

Laia Alsina, www.lareial.net,

Maria Cirici, www.facebook.com/mariacirici

Laura Pau, www.laurapau.com

El
dramaturg

Necessitaven donar-li
forma dramàtica i van elegir Xavi Morató,
guionista d´El Jueves (200 Moncloas, Clara de Noche..) i a diversos programes
televisius i també dramaturg en espectacles musicals alternatius (Millet-2012, Modales, Reset i Generació Merda-2014). www.xavimorato.com

El
director

A tot això havia que
donar-li forma escènica i qui millor que Martí
Torras Mayneris, que ja havia dirigit a Les Divines, La Mandona i les
Mamzelles, totes elles companyies femenines i en nombre de tres. Martí Torras
Mayneris és una de les figures joves del teatre català més brillants i
polifacètiques, un “picapedrer” de l´escèna, com a ell li agrada definir-se.
Diplomat a l´Institut del Teatre com a director i dramaturg i a Belles Arts,
com a dibuixant (magnífic caricaturista), és a més escenògraf, actor i
il.luminador. Entre els seus darrers treballs està Rhum (l´homenatge al gran pallasso Monti), en el que és dramaturg i
director-2014 i la dirección escénica dels recitals de Les Divines, Les
Mamzelles, Catarres, La Pegatina i l´Orquestra Simfònica Blaumont. En el
capítol de les curiositats està la seva afició heretada pel maquetisma
ferroviari, al sòtan de casa seva hi ha una gran i superba maqueta (veure
programa Ànima de TV3, on és
entrevistat per Júlia Bertran). A més, afegim, és cantant, té un grup de rock
i és un notable presentador d´actes i esdeveniments i un bon speaker.  http://www.facebook.com/martitorras

El
pianista

Naturalment es necessitava
un bon arranjador que li donés el toc precís i escènic a les cançons de la
Feliu i a més fos actor, per que per més que elles intenten ignorar-lo (o no),
intervé molt decisivament en la trama. En Gerard Sesé és un brillant pianista,
arranjador i compositor musical, que ja va aconseguir el premi Carles Sabater
als 20 anys, té editats varis CDs, va composar la marxa dels 10.000 a
Bruxel.les i a més treballa com a showman-monologuista i speaker. www.gerardsese.cat