The Colour of Time

L'espectacle d'inauguració ha deixat despistats a una pila de públic amb curiositat de veure aquesta dutxa de colors amb un "bon rotllisme" que s'adiu molt a l'esperit de Fira Tàrrega i, en general a les arts del carrer. La companyia Artonik arrencava un espectacle itinerant a tocar de l'estació de tren. Els personatges anaven pervertint el seu ball, fent-lo més brut, fins a moure's com uns veritables zombies a l'arribada de la plaça del Carme. En aquella parada, es produia el canvi: i a la vegada que s'arrencaven la roba dels seus antics personatges es deslliuraven d'aquell cos mort i vestien l'ànima amb un cos nou, brillant, exultant, tot color. És a tocar de l'Ateneu, que despres del fum d'encens i a l'entorn d'un mandala que pinten a terra, comencen a celebrar la festa entre ells i les primeres fileres dels espectadors. Una bona pila de públic no es consolava a perdre's l'acció i buscava punts de vista elevats per poder veure l'evolució de la peça. Quan, per sorpresa han voltat i han agafat el carrer del Carme semblava que l'acció s'havia de repetir més avall, amb un final similar a la plaça Major. Per ser justos, caldrà dir que no els vam poder seguir i ens vam perdre el moment d'èxtasi amb el mig centenar d'actors voluntaris ballant amb la companyia i escampant farina de colors. Sí que hi va haver la dutxa inspirada en la celebració hindú però tampoc va arribar a tots els que hi volien intervenir (segons alguns testimonis).És molt complicat construir un espectacle d'inauguració per a un festival com a Fira Tàrrega. És un dels reptes de tot  director artístic, una pedra a la sabata. Però és evident que resulta molt més fàcil de seguir en un escenari elevat a partir d'una dramatúrgia que té un final clar. Probablement, la inauguració d'enguany ha estat una festa espirutual i de desocberta per a uns privilegiats però ha deixat massa gent a la cuneta (per impossibilitat de visibilitat o d'espai a  la plaça); no és la millor opció per arrencar una Fira participativa i amb voluntat de compartir cultures com enguany.

Inspirades en els holi, els festivals indis del color que anuncien la primavera, la companyia francesa Artonik va platejar una inauguració de FiraTàrrega festiva, alegre i despreocupada. Un conjunt de músics arrenca una desfilada a la qual s'afegeixen diferents individus que representen diverses religions i orígens socials. Després de la desorientació inicial, el grup coordina una coreografia conjunta. El següent pas serà desprendre's dels seus atributs (vestimenta, actitud) per plantejar un ritual de purificació, una dansa de germanor que donarà peu a la celebració conjunta amb el públic, 'flash mob' inclòs. Fi de festa a la Plaça Major amb llançament dels tradicionals pigments i apoteosi d'alegria col·lectiva. Sense més pretensió que agradar, l'espectacle aconsegueix plantejar una macro celebració grupal naïf però molt eficaç. El públic respon i es crea la màgia. Missió complerta.

The Colour of Time és una desfilada coreografiada, una explosió de colors, xauxa i música inspirada en els cada cop més habituals Holi Festivals. Un espectacle popular que esborra jerarquies, diferències d’edat i prejudicis. Tant se val si la dramatúrgia és (massa) fina i, en el fons, el muntatge és una festa ‘Holi Festival’ amb una mica més de dansa, moviment i música en viu. The Colour of Time és una molt bona manera d’inaugurar un certamen de teatre de carrer com Fira Tàrrega. Una molt bona manera de recordar els orígens populars de la Fira (Comediants) i el valor social i democratitzador de les arts de carrer.