El nom d’aquesta companyia canadenca pot, o no, fer referència a aquesta expressió fruit de l’acrònim de “Situation Normal: All Fouled Up”. O sigui tot malament.

“The Baby Tyler show” és un espectacle per a públic familiar, o millor dit per a tots els públics, intergeneracional. Però en el cas d’aquest en concret, les històries són comprensibles per a nens i nenes, divertides, esperpèntiques, de vegades, i també surrealistes.

La companyia SNAFU (Society of Unexpected Spectacles) es defineixen com a “creadores teatrals rebels, que s’acompanyen d’un equip excèntric”. Així són els seus espectacles “The Baby Tyler show” i també “Epidermis Circus”. Rebels, excèntrics i epidèrmics.

A partir d’objectes comprensibles, transformables, fragmentats o inusuals, Ingrid Hansen, fundadora de la companyia i actriu brutal, crea un doble espectacle. El que veiem a escena, amb una taula plena de rampoines, càmeres i petites pantalles, i el que veiem a la pantalla gran que té al darrere.

Boles de plastilina, gominoles, miniatures de casa de nines o de joguines. Tot plegat un fotimer de trastos sense cap sentit que junts, amb una immillorable realització televisiva, amb un espai sonor, amb veu i paraules de l’actriu, creen històries, gairebé de dibuixos animats. De fet, seria una mica això, dibuixos animats veient la creació al moment.

Un divertiment que requereix l’esforç de l’espectador per comprendre els dos escenaris, el físic i l’audiovisual.

Situacions hilarants, esbojarrades, tendres, sensuals i molt, molt divertides.