Com a Labranza kids (que també s’ha recuperat en aquesta edició de la Mostra), les accions del camp amb les eines per a preparar un hort esdevenen coreografia. Les tres ballarines van exposant els diferents instants de la terra, presentant nous linòleums que representen la tera erma, el verd del blat quan surt i, a final, una espiga que ja està madura i preparada per a la sega. També s’hi intercal.len escenes de nit, festa de la collita i misteris de les dones d’aigua al camp. Amb una coreografia misteriosa (per descriure les dones mítiques qe es banyen als gorgs) i dels camperols que no aguanten la duresa de llevar-se d’hora per passar-se tota la jornada treballant. Roberto G Alonso també ha presentat a la Mostra Marúnica, una coreografia inspirada amb la pintora que també evocava a la gent del camp amb unes mans que els hi brotaven espigues. I també Maduixa Teatre fa uns anys va esrenar un treball sobre el camp, en què a muesura que avançava la coreografia les dues intèrprers anaven transformant l’espai Lù). Fins i tot, els valecians de L’horta Teatre convidaven a la canalla a conèixer elspoductes de l’hort tot plantant-los i, després d’una màgica visita a la barraca dels avis, les hortalises ja havien crecut, misteriosament. (L’horta)

De tota aquesta col·lecció de propostes que vinculen el treball de la terra amb la tradició, aqesta és la fa una passa cap al món misteriós del bosc. Com a Canto jo i la muntanya balla, després de la festa de la sega apareixen personatges misteriosos que emparenten la rudesa del cap amb la màgia dels personatges fantàstics. Ben bé com els que han viatjat aquest any per Paraules que trenquen ossos de la companyia Pagans. La dansa d’arrel en la celebració de la collita a Terra és tota una invitació a què siguin presents en la propera edició de la Fira Mediterrània. I la relació amb la Natura, també la fa atractiva per a Sismograf.

És una peça, acabada d’estrenar, de la que en en sentirem a parlar, i que es mereix una àmplia gira arreu, en municipis urbans i també en els que treballen la terra. Amb una simplicitat magnètica troben momnts pr a l ironia amb ‘aparició dels insectes que transiten del camp a les cames de les ballarines. Es posen a escoltar la Terra i emergeixen els insectes. La lluna i les sorpreses finals d’una vistositat plàstica completen una peça molt variada i alhora gens petensiosa.