CRÍTIQUES

VALORACIÓ
9
Assistir a una dolorosa implosió
Publicat el: 11 de juliol de 2017
CRÍTiCA: Tender Napalm
L’extensa i
polifacètica obra de Philip Ridley inclou literatura (per a infants i per a adults),
performances, fotografia, arts plàstiques i cinema. Com a dramaturg forma part
-amb Sarah Kane o Marc Ravenhill- del corrent teatral britànic In-Yer-Face, una
mena de realisme obscur i brutal. Assistir Tender Napalm és una experiència
dolorosa: la pèrdua d’una filla és el detonant d’una implosió en la més
estricta intimitat d’una jove parella. En termes de física, una implosió és el
trencament o la deformació sobtada d’un cos quan la pressió externa és superior
a la interna. Això és el que Ridley explica a Tender Napalm: com, una cremor
lenta i despietada converteix cinc anys de la vida dels protagonistes en un
inacabable malson. Fàstic, angoixa, ofecs, renecs… el text de Ridley no ens
estalvia res. Pau Roca s’ha enfrontat a un text complex en la seva estructura i
també en el seu llenguatge. Hom no pot expressar les passions i pulsions de dos
éssers humans sense recorre a la metàfora i Tender Napalm n’està ben farcit.
Des del mateix títol que ens remet a la crua guerra del Vietnam, a les al·lusions
a remots i isolats paisatges, passant pels més devastadors fenòmens meteorològics.
Un extrem aquest complex d’il·lustrar. Roca ha volgut donar poder a la paraula
i deixar el desenvolupament escènic en el terreny de l’abstracció. Un reixat
ens ubica als dos protagonistes en la seva particular presó. Ells mateixos ens
conviden a entrar-hi ajudats pels tres acròbates de PSiRC (Anna Pasqual, Wanja
Kahlert i Adrià Montaña). Un cop dins de l’espirall onírica del seus malsons,
ens disposem a contemplar dos nàufrags en un pou molt profund. Tan aviat malden
per sortir-ne com es deixen arrossegar pel corrent que els enfonsa. I aquí hi
ha una gran troballa: els mateixos acròbates que composen figures de difícil
equilibri, sacsegen i maseguen els cossos de la parella que formen Pau Roca i
Ariadna Cabrol; ara els ajuden a mantenir-se i després els precipiten al buit,
encarnant les forces de la natura o fent de micos, o de qualsevol altra bèstia,
al seu servei. Arribem a un final que és el principi d’una delicada història d’amor
que es construeix en la proximitat de una mort. Tancant un cercle terrible per
a que tot comenci de nou. Un espectacle colpidor d’una estranya bellesa.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Tender Napalm
TÍTOL CRÍTiCA: Laboratori de crueltats i desequilibris de Sixto Paz
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Dejar que lo gocen los sentidos
PER: Alba Cuenca Sánchez

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: El refugi del dolor
PER: Núria Cañamares

VALORACiÓ
9