Jordi Oriol (ànima de la companyia Indi-gest) ha rebut l’encàrrec de posar els antecedents a una coreografia prohibida. Béla Bartók va musicar una peripècia que té més de grand guignol que de drama èpic (La tardor barcelonina; La monja enterrada en vida…). I Oriol s’ha deixat anar fent un pròleg en què s’inspira en el true crime de Carles Porta (Crims) i ho exposa amb un retroprojector i unes ombres xineses que es remunten a l’aparició del cinema.

En una metròpoli (que podria ser Budapest de fa un segle o la Badalona d’ahir mateix) apareix el cos mort en una estranya cambra. Jordi Oriol diu Badalona potser inspirat en la trajectòria del mag Li Chang de la ciutat. La disposició de les pistes evoca a un estrany combat que si no és quàntic, sí que respon a una particular sèrie de nombres naturals (Fibonaci). Oriol fa el seu “penta-drama” particular. Explicar un fet increïble des de la màxima seriositat atrapa la riallada més inesperada.

En aquest quadre delirant, Oriol agafa el clarinet (l’instrument de la seducció de la jove de la finestra) i el llepa fent una divertida inclinació cap a la cintura del narrador. Que cadascú assumeixi la imatge que el cervell li projecta. La provocació puja un graó més fins a gratar l’escàndol. El rigor mortis deixarà clar que s’ha realitzat sexe perimortem. Els de CSI n’han vist de tots colors! Per cert, Jordi Oriol ja va fer sonar el clarinet a El furgatori al costat de Josep Pedrals, al 2012. És un instrument que coneix bé.

En la interpretació de l’OBC uns sobretítols narren les escenes. La música ambienta. A falta del ballet pantomima original, bones són les accions projectades a la pantalla. En aquest tast d’El mandarí meravellós no es completa la persecució. Darrere aquest inici, s’amaga la intenció de tres rodamons (en realitat, tres extorsionadors) que proven de robar els vianants que han pujat al pis, persuadits per una noia que s’insinua des de la finestra. Una insòlita maledicció renyarà tothom (la coreografia irreverent, inclosa) en una mirada excessivament cristiana de culpa i càstig. Coses del 1926 que, ara, al 2025 es veu com una paròdia ridícula amb la qual es tiba una nova broma (bomba) escènica: Si s’agafa un alt funcionari de la Xina imperial i se l’esclafa fins a l’últim cèntim s’extreu un revitalitzant, màgic i desinhibit suc de mandarí-na. El gènere és insignificant en temps de pas de la vida a la mort.