Els que hagin anat a visitar pobles ben petits que ja no queden ni tendes de queviures, coneixeran perfectament el clàxon que sona quan arriba la furgoneta que ven pa, fruit i ioghurts amb magdalenes.Van ben equipats de bosses, bàscules i canvi, perquè, rara vegada funcionara el datàfon. Bé doncs, aquest trio d’equilibristes es planten a la plaça amb una bàscula, però tenen l’interior de la camioneta ben buit quan convoquen tothom amb el seu megàfon de joguina, estrident. Així comença un divertit i espectacular despropòsit.

Hi ha una escola de circ que combinen acrobàcia amb disbarat. Normalment, vesteixen uns uniformes ridículs per apropar-se al rol de pallasso excèntric. Los Barlou (Set Up) en serien un exemple. Aquesta colla de La tartana són divertidament destralers. La seva bàscula combina salts mortals i joc de verticals pujant-se i llançant-se des del sostre de la caravana. La seva camionetadeixa clar què ven: res de magdalenes ni melmelada, només quilos de risc i de sorpresa. En tenen prou amb posar un imant a un lateral i disparar una coreografia excessiva, molt física i que troba en l’humor (a vegades fregant una exageració que cansa) per agafar aire.

El trio, realment, juga a un deliri que no acaba de casar. Es comprova amb una evidència tan senzilla com la salutació. Mentre els dos nois se senten còmodes en aquest rol, ella ha de forçar-lo i queda un pèl estrident. Més, fins i tot, que l’abús del megàfon amb una presentació que es repeteix com l’all. Ara, en realitat, la peça té un molt bon rotllo que connecta i que meravella entre patacada (assajada) i salt mortal. És possible deixar algú aparentment inconscient sota de la bàscula i saltar-hi a sobre? Es poden posar la samarreta mentre boten? La rotació del trampolí pot passar perquè un component faci la roda sobre les cames de la noia asseguda a la furgoneta? Tot això ho acaben quadrant. La sorpresa ja no és que siguin capaços de fer-ho, sinó que se’ls hagi acudit que es pot enllaçar tot en un mateix show. Són uns punkies sense cresta…