La curiosa s’ha estrenat a la Mostra d’Igualada amb una peça directa, senzill, suggerent i que demostra que es pot captar l’atenció de les criatures amb el mínim, com a Pintamúsica. Sona la llum és un muntatge preciós, que sap casar molt bé la música en directe amb la il·lustració. Per això, el referent que ve a la ment és l’Una mà de contes. en aquest treball, però la cançó ocupa el primer pla amb els instruments (teclats i percussió, principalment) i la imatge va tenyint la pantalla. La combinació de tècniques plàstiques és una altra de les troballes. El recorregut dramatúrgic és forçosament, curt. compta generar estímuls des de la simplicitat i sense la necessitat que la canalla hagi d’intervenir-hi. S’estan quietes a la falda dels pares i en tot cas ballen als seus peus o demanen amb una lluminosa ingenuïtat a la mare “més” quan la intèrpret passeja amb un xilòfon picant notes ben agudes passejant entre l’audiència. La sensació és la de traslladar-se al menjador de les famílies i gaudir de la intimitat de carícies, abraçades i cançons a cau d’orella. No cal més. La canalla i els pares estan predisposats i ho gaudeixen.